dijous, 8 de maig de 1997

Fer maletes

Toni Soler és el biògraf de Miquel Roca. També ha publicat una novel·la i un llibre de relats. Però la popularitat li ha vingut de fer-se el malcarat per la tele amb la troupe d’en Buenafuente. Sí, és aquell noi amb cara de pomes agres que es va plantar fa un mes al famós Speaker’s Corner del Hyde Park londinenc i va obsequiar l’audiència amb una arenga antològica sobre què és Catalunya. Ara, perquè era sant Jordi i perquè calia aprofitar la popularitat guanyada a còpia de males cares, l’home ha publicat el seu quart llibre. Aquest cop un hilarant Diccionari poc útil (Columna, 1997) carregat d’enginy, mots inventats, jocs de paraules, dobles sentits i truculingüències diverses. El gènere dels diccionaris còmics té força adeptes entre nosaltres. A banda d’un famós referent forà que ja tenim Coll avall, l’Espinàs va publicar fa anys un Diccionari català de falses etimologies (Edicions 62, 1984), els primers editors de El Triangle van propiciar una escatològica secció anomenada “Miccionari” i els del Vang, amb en Francesc Orteu al capdavant, van promovent un grapat de definicions cada setmana que potser seran recollides en llibre d’aquí a uns mesos. Fins i tot el filòsof Alain Finkielkraut va fer una deliciosa aportació al gènere en llengua francesa: el Petit fictionnaire illustré (Seuil, 1981).
En aquesta mena de diccionaris esbojarrats l’enginy s’administra en càpsules molt petites que tan aviat poden embafar-nos com generar una addicció irresistible. N’hi ha de tots colors, però potser la composició més habitual és la d’aquells mots que Lewis Carroll batejà amb el nom de “portmanteau” i que entre nosaltres es coneixen com mots maleta perquè van ben carregats. Soler hi excel·leix. No es limita a inventar-ne (esfinternet. tecn. Mètode informàtic multimèdia orientat vers la higiene anal), sinó que revela mots maleta insospitats que romanien ocults entre paraules quotidianes. Així, veiem emergir bocabadats un odontòleg ocult a l’entrada “independentista”, plorem com magdalenes amb un pobre “indi-vidu” que viu sol i de dol o ens solidaritzem en la defensa aferrissada de la llengua asturiana que fins ara no havíem considerat una militància “probable”.
Alguns dels mots maleta més brillants del llibre neixen a partir de la subtil presència de la muda de l’alfabet, com ara l’amazona “thípica”, els nutritius “tubhèrcules” o la magnífica “governhabilitat”. D’altres mots maleta són exercicis de paronomàsia, com el ja conegut “Castroenteritis” (Indisposició estomacal aguda que acostumen a patir amb especial freqüència els cubans de l’exili nord-americà), les sensacionals “tap models” (Models d’alta costura i baixa estatura), l’afortunada “Cleopotra” o la dura interjecció de retret que pateixen els impuntuals de mena (Vastard!). En fi, una autèntica festa verbal que doctora Toni Soler en enigmística i posa la nostra llengua en franca sintonia amb el crit revolucionari de Gabriel García Márquez a Zacatecas: “cal abolir l’ortografia!”