dijous, 5 de març de 1998

Primavera al carrer

De mica en mica els amables lectors de l'AVUI van enviant documentació sobre cronovies —aquells carrers amb una data a la placa que vam definir mesos enrere— i el nostre calendari s'omple d'espais. Indrets que els enigmistes més conspicus poden visitar el dia del seu aniversari, en una innòcua subversió del fenomen turístic. Ara que arriba la primavera és moment de repassar uns quants d'aquests possibles objectius turístics extravagants. Així, podríem inaugurar la primavera al sud de la ciutat de Tunis, tot passejant per l'avenue du Vingt Mars 1956, una de les cronovies tunisianes que commemora la independència dels francesos. Dos dies més tard podríem agafar un avió cap a Milà i retrobar-nos amb l'enigmista Enric Fontvila, que és qui ens envia la informació, al corso Ventidue Marzo. Tant Tunis com Milà repeteixen cronovia a l'abril. La ciutat africana amb el llarguíssim boulevard du Neuf Avril 1938 i la italiana amb la bella piazza Venticinque Aprile.
La sol·licitud de cronovies ha generat dues menes de trameses molt diferenciades. D'una banda, hi ha un seguit de carrers de ciutats estrangeres dedicats a una data que ens arriben de lectors que hi han topat casualment en algun dels seus viatges turístics. Algunes contenen informacions molt imprecises, filles dels fràgils sediments que els viatges solen dipositar en la memòria dels viatgers, però d'altres venen molt ben il·lustrades amb dades extretes de les inevitables guies de viatge que els turistes més documentats guarden a la biblioteca. Després hi ha les cronovies nostrades, aplegades normalment per veïns de la mateixa ciutat que les té al nomenclàtor. En aquest segon cas, les trameses sovint contenen apreciacions subjectives que les transformen en delicioses narracions breus.
Entre la munió de cronovies primaverals que els lectors han tingut la gentilesa d'enviar, n'hi ha dues que són especialment interessants. L'una a Puigcerdà i l'altra a la vila mallorquina de Mancor de la Vall. Pel que fa a la ceretana, en rebem notícia per una carta del poeta Eduard Escoffet. La documenta així: "Passeig 10 d'abril. No hi ha gaire per contar: està al centre, força ampla, útil per aparcar i hi ha una carnisseria on es troben unes llonganisses molt recomanables si la memòria no'm (sic) fa errar".
La cronovia mallorquina, tramesa per l'artista especialitzada en l'elaboració de paper Nani Ferrer, conté una doble sorpresa. D'una banda, na Nani adjunta un paper oficial de l'ajuntament signat pel batle de Mancor de la Vall, el senyor Bernadi Coll, en el qual es pot llegir: "c/Avinguda 2 d'Abril de 1925. En commemoració de la independència de Selva". A més la gentil corresponsal narra en tres paràgrafs com un seu avi coronel va agafar en 1925 el cavall i la muller i se'n van anar tots tres a Madrid a demanar la independència del municipi veí de Selva (ara en diríem segregació) amb l'èxit esclatant que justifica l'existència de la cronovia local: l'avinguda 2 d'abril d'aquesta magnífica vila mallorquina de nou-cents habitants.