MonoMaria

Una de les tradicions més impressionants en l'àmbit anagramàtic és la colossal dèria mariana que van patir diversos monjos medievals. Presos per una barreja de pietat i follia, alguns d'aquells copistes es van llançar a la forassenyada tasca d'extreure anagrames pietosos de la salutació angèlica "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM" (Lluc, I, 28). Elshistoriadors italians de l'enigmística documenten el cas de Pompeu Salvi. L'any 1665 Salvi va publicar a Gènova un recull amb mig miler (!) d'aquests anagrames marians. No content amb la dificultat tècnica de recombinar cinc-centes vegades les trenta-una lletres de la salutació angèlica, Salvi es proposa que tots els anagrames resultants siguin de temàtica religiosa. Hi surten noms i títols de sants del calendari, les festes eclesiàstiques, els atributs divins... Aquests són alguns fruits de la seva magna obsessió:

AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM;
PURA UNICA EGO SUM MATER ALMA DEI NATA:
DEIPARA INVENTA SUM, ERGO IMMACULATA;
PIA, MUNDA, IUSTA, ALME CREATOREM GENUI;
EGO AURUM NITES IMMACULATA DEIPARA;

Després dels primers 100 anagrames, l'autor enceta una segona sèrie de 360 així: "VISNE ANAGRAMMATA? DE PURO MULTA IECI". Al final d'aquests 460 primers rebla: "VIS CENTUM ANAGRAMMATA? EDO PUERILIA". I acaba, cal suposar que absolutament extenuat, amb l'anagrama que fa 500: "DAC: VIVAT SEMPRE VIRGO ALMA NATA. AMEN". En 1951 l'estudiós Aldo Santi, que situava un exemplar d'aquesta raresa a la Biblioteca Marucelliana de Florència, va escriure que molts dels anagrames de Salvi són defectuosos o senzillament erronis, però aquest és un petit detall sense importància davant la colossal obsessió del monjo.
De fet, l'absurd esforç de Salvi va inaugurar un subgènere "marianagramàtic" que després reprendrien altres religiosos tan obsessius com ell. L'italià Franco Bosio esmenta el cas d'un monjo cec anomenat Giovanni Battista Agnesi que en va fer uns quants centenars més, però sens dubte el cas més espectacular és el de l'abat de Dunes Dom Luc de Vriesse, que en va publicar un altre recull a Bruges l'any 1711 amb el títol Metamorphosis Angelica Marianna inter mille figuras transformata. En la seva referència bibliogràfica Aldo Santi li adjudica 3300!!! anagrames, però el nord-americà Howard Bergerson i d'altres autors que se'n fan ressò retallen la proesa d'aquest abat desenfeinat a (només) 3100, la qual cosa sembla numerològicament més plausible. Cada pàgina conté 31 anagrames en 31 línies. Les inicials de cada anagrama, llegides en acròstic, formen la inesgotable frase "master": "AVE MARIA GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM". Naturalment, tots els anagrames de la salutació angèlica també són frases relatives a la Verge Maria i segurament les llicències per fer quadrar les frases són tan nombroses com en el cas de Salvi.
Ara que Montserrat s'ha reconstruït en quatre dies podríem dir que els esforços d'aquesta colla de monjos obsedits transformen la seva inqüestionable monomania en monoMaria.