Parrussos

Ben aviat, farà anys la divina Lolita que Vladimir Nabòkov engendrà per a gran escàndol de la societat literària. Quaranta, ja. El genial novel·lista rus és un d'aquells autors que sostenen una relació apassionada amb la matèria primera de les seves obres. Malgrat l'exili lingüístic a què va decidir sotmetre la seva prosa —del rus a l'anglès—, Nabòkov sempre va lluitar per instal·lar els seus textos en la zona fronterera del sentit. La novel·la és plena de picades d'ullet lingüístiques que han fet anar de corcoll a la munió de traductors que han vessat Lolita a les seves llengües.
Potser el fragment més críptic és el que conté les malèvoles pistes que el raptor de Lolita va deixant pel reguitzell de motels que tatxonen la seva fugida. Humbert Humbert els resseguirà com un perdiguer, i anirà trobant els pseudònims sagnants amb què el seu rival s'hi registrava. Tot un joc de referències sagnants per a un pobre professor de literatura: les novel·les detectivesques (Arse Lupin), Coleridge (A. Persona, Porlock, Anglaterra), Molière (D. Orgon, Elmira, N.Y.), Freud (Dr. Kitzler, Edyx, Miss). Els criptogrames del raptor abasten també les referències privades més doloroses. Així, en un motel signa "Ted Hunter, Cane, N.H." i el padrastre obsedit hi descobreix un anagrama de "Enchanted Hunted", el motel on va tenir relacions amb Lolita per primera vegada. També "Harold Haze, Tombstone, Arizona" rebla el destí del pare carnal de Lolita, mort i enterrat a la seva tomba des de fa una pila d'anys.
En la seva frenètica recerca, Humbert Humbert també descobreix una llarga carta que el raptor de Lolita havia enviat a la menor just abans de la desaparició. El padrastre enamorat la rellegeix dues vegades sense adonar-se d'un detall que cap lector atent no passa per alt: "Com era d'esperar, el pobre Poeta es va trabucar a l'escena III, en arribar a aquell galimaties en francès. Te'n recordes? Ne manque pas de dire à ton amant, Chimène, comme le lac est beau, car il faut qu'il t'y mène. Déu n'hi do! Qu'il t'y... Quin embarbussament! Bé, sigues bona, Lolita. Petons del teu Poeta i records al governador..." La malèvola mà de Claire Quilty s'oculta rera aquest text. El dramaturg és el culpable —Quilty és, a més, parònim de guilty— de la desaparició de la menor.
Finalment, quan Humbert Humbert es disposa a matar el pervers dramaturg que li va arrabassar la dolça fillastra deixa anar un estrany hendecasíl·lab en francès que ha causat l'estupefacció de molts lectors. Humbert diu "Réveillez-vous, Laqueue, il est temps de mourir!". El críptic rebateig de Claire Quilty com "Laqueue" és la clau de l'enigma. El professor Carl L. Proffer, en el seu estudi Keys to Lolita , ha desxifrat l'embull tirant mà de l'argot francès. Resulta que "la queue" —la cua— es refereix al membre viril i el contundent "mourir" a l'ejaculació. De manera que el vers esdevé una al·legoria obscena que condensa, en el ritme clàssic d'un hendecasíl·lab, la premonició del crim que Humbert és a punt de cometre i el mòbil per a un acte tan atroç (que Quilty ha posseït Lolita).
Les relacions que Nabòkov mantenia amb el llenguatge es palesen en una divertida obra de tall autobiogràfic anomenada Speak, Memory (1966) Hi descobrim, sense el més mínim espai per a la sorpresa, que el novel·lista rus que caçava papallones fou el primer creador de mots encreuats en idioma rus, l'any 1923, en un diari que editava la comunitat russòfona de Berlín.