Català a l'atac

El palíndrom que encapçala aquestes ratlles no és cap eslogan electoral ni tampoc no ha estat escollida frase emblemàtica de cap nova campanya normalitzadora. És només un palíndrom descobert alhora per Ramon Giné (membre del CPI i col.laborador de Semagames, que també n'ha trobat la variant Català, ara a l'atac) i Miquel Viana (col.laborador gràfic de ...més i estudiós del fenomen de l'autoal.lusió, que n'ha fet un agosarat disseny gràfic de caire independentista). Perquè a casa nostra el palíndrom ha estat l'enigma cult que més fortuna ha fet.
D'una banda cal esmentar Josep Maria Albaigès, enginyer industrial vinculat al club "Mensa" de cervells privilegiats i apassionat de les matemàtiques recreatives i la lingüística lúdica. A ell devem les atípiques publicacions del Semagames (òrgan del Club Palindromista Internacional), Carròlia (especialitzada en el ric univers de Lewis Carroll) i Bofci (butlletí oficial de la Facultat de Ciències Inútils). Aquest recolector d'enigmes, deixeble vocacional de Francesc Pujols i Martin Gardner, ha aconseguit crear el marc idoni per tal que alguns pirats per la palindromologia ens posem en contacte.
I així hem sabut que, des de Vilallonga del Camp, Ramon Giné es dedica a atresorar col.leccions de palíndroms de vell i a descobrir-ne de nous. D'entre els recollits cal esmentar una sèrie superior al miler que li ha llegat un anònim ancià, entre els quals Giné n'ha descobert uns quants dels que l'enyorat periodista i novel.lista Noel Clarassó publicà a la seva columna de La Vanguardia. Dels nous destaquen el sindical A Gavà, la gent nega la vaga o l'atrevit Tira'm anís a la sina, marit, entre els molts que ha publicat a la revista local El Baluard, al R.O.C. (Revista de l'Orfeó Català de Mèxic DF) i fins i tot al diari mexicà Excelsior sota l'epígraf Poc a poc i cop a cop, combinant les seves troballes en català i en espanyol.
Un cas apart el constitueix el mallorquí Antoni Llull. Aquest expert en lingüística, onomàstica i antropologia de cognom palindròmic ha anat més enllà i ha arribat a escriure un petit tractat sobre la Ciència del Palíndrom. De moment només li hem pogut llegir unes consideracions estètiques sobre els palíndroms al Semagames, però la seva reflexió teòrica sobre un fet tan puntual i màgic alhora mereix eixir de la reduïda cleda dels palindromistes i assolir més ressó. Alguns dels palíndroms descoberts per Llull són l'agressiu Mato pop i hipopòtam, el desconcertant Sou trivial, bla i virtuós i l'adaptació de la nostrada llegenda de Sant Jordi: Ara drac o serp a la presó cardarà.
La presència dels palíndroms a la literatura no és pas infreqüent. Ja el seu propi origen, els versos sotàdics, té una dimensió plenament literària, com en tots els enigmes d'origen antic, emanats directament de la funció poètica del llenguatge. Qui signa aquestes ratlles va entrar en el món de l'enigmística a partir de la torbadora troballa d'un palíndrom original en un conte que Cortázar inclogué a Deshoras. Aquell palíndrom entranyable feia Atale, demoníaco Caín, o me delata i sobre la seva sintaxi encotillada pivotava tota l'espiral generadora de la història. També hi ha palíndroms més o menys explícits en obres majors com Finnegan's Wake de Joyce o Tres tristes tigres de Cabrera Infante. En la literatura catalana la inefable Ofèlia Dracs, en un conte anomenat "Rellós 2084" del recull Essa Efa féu servir el bifront per ocultar matusserament els topònims i alguns antropònims. Així, el títol es refereix a Sóller, Mallorca s'anomena Acrollam i l'Aritzeta esdevé Atetzira. Però és Quim Monzó qui hi posa la imaginació per fer del palíndrom gairebé un poema gustatiu. Al conte "Nines russes" (del recull Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury) el protagonista, "entaulat, demana un palíndrom gastronòmic (de primer: meló amb pernil; de segon: bacon; de postres: meló)".