L'Escàndol de l'encreuat

Fa cosa d'un mes, alguns habitants il.lustres de la benvolguda Ilerda es despertaren sobresaltats. Totes les seus socials de Convergència havien rebut un anònim força peculiar. No ens avorrirem ara amb les divergències internes dels convergents lleidatans, però el cert és que la substitució de Manuel Oronich per Estanis Felip al capdavant del comitè intercomarcal de CDC a Lleida ha provocat un cert malestar en alguns sectors del partit. Les batalles internes són freqüents en totes les formacions polítiques, sobretot quan hi ha càrrecs en joc. Però l'interessant d'aquest afer no és pas el fons del conflicte, sinó la forma específica de materialitzar l'enfrontament.
El cas és que l'escàndol de Lleida constitueix l'inici d'un terrorisme sense precedents: el terrorisme enigmístic. Perquè els anònims conspiradors han escollit una modalitat inèdita de l'insult desqualificador: un encreuat 10x10 amb només 17 quadrets negres. Les extenses definicions que l'acompanyen són una perla de la literatura satírica: 4 horitzontal: "Canó curt d'artilleria emprat per tirar granades, que a algú li petarà als nassos"; 7 horitzontal: "Plantígrad de pelatge abundós, igual que cert Senador"; 2 vertical: "Violenta irritació contra tot aquell que opini que l'Oronich és un bon polític"; 3 vertical: "Al revers, diuen que serà el proper Paer en Cap, la U de CiU és d'ell, i durant molts anys va ser el solter d'or"; 7 vertical: "Forma secundària del prefix, o l'inici de l'anarquia, que és l'absència total de govern... a l'avinguda de Madrid". 9 vertical: "Els comunistes del Psuc camuflats sota aquestes lletres"...
La veritat és que l'encreuat resulta difícil de resoldre per a algú que no estigui familiaritzat amb la classe política lleidatana i la majoria de les definicions esdevenen insults directes amb noms i cognoms d'un bon nombre de polítics. De fet, les que hem reproduït són de les poques que ens garanteixen no exposar-nos a una querella. Malauradament, els esforçats autors d'aquesta perla enigmística no creuen convenient adjuntar un full a banda amb les solucions capgirades. Potser les consideren òbvies, però crec sincerament que infravaloren el seu talent enigmístic. Fora de Lleida, l'encreuat resulta més difícil de resoldre que els Mots Encreuats d'en Tísner i el Blanc de Blancs de l'AVUI plegats. Però sembla ser que tot encaixa a la perfecció, de manera que cal felicitar efusivament els seus modestos autors, que s'acontentaven amb una difusió restringida de la seva creació i encara acabaran venent els drets de copyright. De fet, aquest encreuat temàtic que ha aixecat tantes ampolles en el Far West català acaba amb un activista "Feu fotocòpies d'aquest full i feu-ne divulgació entre tota la militància" que recorda aquells llistats de aventures i desventures sobtades que conten les típiques piràmides epistolars de la pela.
Les conclusions que podem extreure d'aquest escàndol són força interessants. D'una banda, la importància creixent de l'enigmística com a eina de canvi social. Els anònims autors d'aquest singular encreuat potser no s'adonen de la força metafòrica del seu gest. Des del seu cau s'han permès dir el nom del porc a tothom qui han volgut i a més han col.locat les seves víctimes entre reixes. D'altra banda, l'escandalós encreuat de Lleida permet albirar un canvi de rumb en la dialèctica política. No passarà gaire temps abans que les campanyes electorals esdevinguin veritables concursos de verinoses endevinalles amb els oponents polítics de resposta. Els programes electorals contindran encreuats blancs, damerogrames i xarades que només els electors fidels sabran respondre. I les meses electorals oferiran grans sopes de lletres d'on els soferts ciutadans hauran d'extreure les sigles de la formació política dels seus amors.
No endebades, durant la Segona Guerra Mundial, els encreuats foren prohibits a la premsa francesa perquè se sospitava que eren un niu de missatges secrets dels serveis d'espionatge.