dissabte, 21 d’abril de 1990

L'Scrabble, taller d'encreuats

Aquesta diada de Sant Jordi, a banda de muntanyes de llibres de tota mena, apareix una novetat imprescindible per al perfecte domini de qualsevol llengua. Tots els que, d'alguna manera o altre, hem estat en contacte amb l'ensenyament de llengües, coneixem l'extrema utilitat de la resolució de mots encreuats i de la seva versió creativa en l'Scrabble. Scrabble -verb anglès que significa "gargotejar, fer lletra de metge"- és el nom del joc universal de les paraules encreuades.
L'any 1931, en el període més profund de la Gran Depressió, un arquitecte nordamericà en atur anomenat Alfred Butts va dissenyar un joc basat únicament en la construcció de paraules que combinava l'habilitat lexicogràfica i la sort. La comercialització del joc no va arribar fins l'any 1948, quan un amic anomenat James Brunnot començà a fabricar-ne artesanalment a la seva casa pairal de Newtown, a Connecticut. Després de quatre anys d'incertesa la popularitat del joc es va disparar d'una manera abassegadora i les vendes ultrapassaren el milió d'unitats en un any. Tota aquesta informació ens la facilita ara la primera edició catalana de l'Scrabble, juntament amb l'excitant possibilitat de jugar a les paraules encreuades sense necessitat de bandejar les fitxes corresponents a la Ñ i la CH espanyoles, trencar unes quantes fitxes C o transformar les fitxes LL en eles geminades.
Gràcies a la incansable brega de l'Oriol Comas i Coma, un autèntic "jugador professional" que des d'una peculiar empresa anomenada Hores Extraordinàries SA bombardeja el món del joc amb dards enverinats d'imaginació, el Departament d'Ensenyament i l'editora mataronina de jocs Borràs Plana SA comercialitzen el primer Scrabble català. La casa Borràs, famosa per les seves fascinadores capses de màgia i per l'universal Monopoly, ha preferit evitar la via de la picaresca impresentable que genera sucedanis com l'Intellect, i ha pagat pel copyright del joc. De manera que els catalans gaudirem del joc en el tauler original de J.W. Spear & Sons PLC (1948) i podrem homologar els nostres campionats amb els que es celebren a la resta del món sota el rètol de Scrabble.
A més, l'adaptació del joc a tota nova llengua sempre comporta un estudi profund de la freqüència d'aparició de les diverses lletres de l'alfabet en el lèxic d'aquell idioma. En aquest cas, Oriol Comas es posà en contacte amb el professor universitari Lluís de Yzaguirre, que disposava de tots els mots del Diccionari de la llengua catalana de la GEC introduïts en una base de dades -regles de derivació incloses-. L'estudi sistemàtic d'aquestes més de 600.000 paraules ha estat la base fonamental per a l'elaboració de l'alfabet Scrabble. Els adaptadors han aplicat un factor de reducció a l'estadística de freqüències sorgida i aquestes dades han estat adaptades a les exigències del joc. El resultat, un alfabet català d'Scrabble on les fitxes de més valor (10 punts) són els dígrafs L.L i NY i les lletres Ç i X, seguides per les fitxes H, I, J, Q i Z (8 punts). Quant a l'altre extrem, hi ha 13 fitxes E (1 punt), 12 fitxes A (1 punt) i 8 fitxes I, R i S (1 punt). Ara només falta que alguna editorial s'animi a editar el clàssic Diccionari Oficial d'Scrabble (editat en francès per Larousse i present en quasi totes les llengües que practiquen aquest joc) que estableixi el llistat de mots vàlids per al joc ordenats alfabèticament i per número de lletres.
Així doncs, una de les novetats enigmístiques més interessants d'aquest Sant Jordi, a banda del primer aniversari de la revista de mots encreuats en català "...més", és la possible socialització dels encreuats en partides de quatre jugadors o més. De fet, el proppassat dia 26 de març es va celebrar a Barcelona el primer Campionat Escolar d'Scrabble en Català aprofitant l'espai fòrum del Saló de l'Ensenyament. La partida, que enfrontà 50 parelles d'escolars contra el mestre Tísner, mereixerà un nou comentari.