El Gran Mestre Tisnerov

Tal com comentàvem al darrer article, el proppassat dia 26 de març, en el marc del Saló de l'Ensenyament, es va celebrar el primer Campionat Escolar d'Scrabble en Català. L'Scrabble és un joc de taula molt popular arreu del món que reprodueix el procés d'elaboració d'una graella de mots encreuats. Ara, l'empresa mataronina Borràs Plana SA acaba de treure al mercat cinc mil exemplars de la versió catalana de l'Scrabble, amb la sàvia intenció de distribuir-la per totes les llibreries. De manera que els clàssics encreuaments etílics de paraules que es poden sentir durant les nits de primavera passaran de l'oralitat a l'escriptura amb una certa facilitat.
L'espai fòrum del Saló de l'Ensenyament fou l'escenari privilegiat de les primeres partides simultànies del Gran Mestre d'Scrabble Tisnerov. Cinquanta parelles d'estudiants, representants d'una cinquantena de centres, s'enfrontaren a la saviesa lèxica de l'Avel.lí Artís Gener. La partida es desenvolupà segons les normes de la federació francòfona d'Scrabble. El Gran Mestre agafava set fitxes a l'atzar, que immediatament apareixien en pantalla, i totes les parelles havien de fer servir aquelles mateixes set lletres. Aleshores, tothom anotava la paraula formada, la seva situació en el tauler i la puntuació aconseguida. Després, l'Avel.lí Artís mostrava la seva opció i anotava els punts que aquella combinació li atorgava. Però ell no retirava la seves fitxes del tauler, sinó que les deixava com a pauta per a les cinquanta parelles. De manera que tots els oponents jugaven sempre en les mateixes condicions que el Gran Mestre, amb set fitxes idèntiques i la mateixa disposició de tauler.
Finalment, el Gran Mestre Tisnerov aconseguí 633 punts, quasi 200 més que la parella més ben col.locada, tot i que no abundaren les tirades de puntuació excepcional. L'Avel.lí Artís Gener aconseguí 93 punts en la Jugada 9 en formar directament el mot "cerç" i "ça" d'una manera indirecta. La situació en el tauler i la presència d'una lletra cara com la Ç foren determinants. D'altres bones jugades van ser la 24 (72 punts amb el mot "il.lustre"), la 17 (63 punts amb "flexionem") i la 12 (53 punts amb la forma verbal "heu" que completà indirectament el verb auxiliar "ha" i la preposició "en"). Val a dir que a l'Scrabble català només s'accepten els mots inclosos al "Diccionari de la Llengua Catalana", amb les seves variants de número, gènere i conjugació. I que hi ha una sèrie de bonificacions, com per exemple els 50 punts que aconsegueix un jugador quan col.loca les set fitxes en una sola tirada. Aquesta circumstància, paral.lela al strike en el joc de bitlles, aquí s'anomena com el joc: scrabble. Una de les aportacions lèxiques més interessants d'en Tísner ha estat la de batejar la fitxa en blanc que serveix per a qualsevol lletra amb un mot ben adient: "escarràs".
L'Avel.lí Artís Gener ha estat el primer Gran Mestre d'Scrabble per mèrits propis. Els famosos "mots encreuats d'en Tísner", ara a "La Vanguardia", són el passatemps més seguit en la nostra llengua. Però la seva addicció a l'Scrabble és pública i notòria. De fet l'Oriol Comas, un dels instigadors de l'encertada iniciativa que Joaquim Dorca ha dut a terme des de la casa Borràs, va escollir en Tísner com a àrbitre d'aquest primer campionat d'Scrabble perquè recordava una de les seves col.laboracions enigmístiques més oblidades. Fa anys, la pàgina de passatemps de la primera època de la revista guadiana "El Món" comptà amb una secció d'en Tísner que plantejava problemes d'Scrabble d'una manera similar als d'escacs o de bridge: hi havia un tauler d'Scrabble en plena partida i calia esbrinar la millor puntuació que es podia assolir amb set lletres.
A més, en Tísner no ha amagat mai que elabora les seves graelles d'encreuats amb fitxes d'Scrabble reciclades i ha arribat a l'extrem de fabricar artesanalment el seu propi tauler de joc. El que pocs dels seus adversaris d'Scrabble han detectat abans del final de la partida és l'enginyosa inscripció que hi ha a peu de tauler: ARTISAN MADE.