Informàtica deformada

Els ordinadors han fet molt de mal als fabricants de calaixos. Segons l'informe disbauxat d'una empresa de creació estadística nord-americana cada hora, arreu del món, es destrueix un metre cúbic de paperassa arxivada i s'encabeix la informació que contenia en una base de dades informàtica. L'informe també s'arrisca a donar un percentatge hipotètic d'errades de picatge, tot i que no quantifica la magnitud dels malentesos que els famosos follets dels teclats poden arribar a provocar. Alguns ja hem patit pluges disperses d'invitacions institucionals al nostre nom provocades per les nostres diverses filiacions a la mateixa base de dades amb petites variacions d'una lletra. Però la deformació dels teclistes buidadors de calaixos o la manca de delicadesa semàntica dels programadors informàtics pot tenir conseqüències molt més funestes per a la humanitat.
Fa poc, una reacció soterrada dels mateixos que es posen les mans al cap amb el polèmic "posa-te'l posa-l'hi" ha provocat una subtil correcció lèxica en els menús habituals del sistema cibernètic més comú, l'anomenat DOS. Un dels missatges d'error més habitual que surt en pantalla quan l'usuari comet alguna incoherència és la triple opció "reintentar, ignorar, avortar". Casualment, les versions més modernes del sistema DOS han fet una giragonsa en la traducció d'aquest menú tan relacionat amb el món prohibit del sexe, i els reincidents i ignorants han fet fora els avortistes en favor dels cancel.ladors. De manera que el nou menú és molt més digerible per als estómacs sensibles.
No cal dir que l'aplicació de la informàtica ha estat revolucionària en el món de l'enigmística. Els programes que fabriquen anagrames, les consultes directes dels enigmògrafs als diccionaris informàtics i la detecció instantània de lletres intruses en un text lipogramàtic ha provocat un augment substancial de perfecció formal en els enigmes de caire lingüístic. També és cert que el desvetllament d'alguns secrets d'elaboració acostuma a provocar entre els aficionats a l'enigmística més romàntics el mateix desencant que les "Sextines cibernètiques" de Joan Brossa van provocar entre alguns amants de la poesia. Potser per això l'acròstic més venut de l'univers binari -IBM- s'ha convertit en blanc de molts dards enverinats.
Ja vam parlar des d'aquestes mateixes ratlles de la brama que feia córrer una de les empreses rivals de l'IBM sobre el significat ocult d'aquest acrònim. Els executius de la Bull anaven proclamant que IBM significava Imitation Bull Machines. D'altra banda, en Victor Alba, en un anecdotari dels anys setanta anomenat Homo Sapiens Catalanibus parla de la incipient informatització del ministeri d'Educació mexicà. El ministre, expert en l'escomesa de les mestres joves, va instal.lar un IBM a la Secretaria, i decidí batejar-lo com "el Computador". L'argument del polític del PRI era contundent: "Porque computa por aquí, computa por allà..."
Un dels acudits més gastats dels egipcis contemporanis quan t'expliquen les excel.lències del seu país és el sorprenent control de la IBM sobre l'Egipte modern. Quan el turista engalipat, que no ha vist ni una màquina d'escriure elèctrica en tot el que porta de viatge, li demana al nadiu que s'expliqui aquest acostuma a proferir una riallada. Després s'asseu i comenta la jugada. "I de insha-allah, B de bukra, M de malaysh". Aquestes tres obscures paraules àrabs defineixen realment l'esperit del poble egipci. Com allò del seny, la rauxa i els calés però a l'africana. Insha-allah vol dir "si Al.là ho vol"; bukra vol dir "demà" i malaysh significa "tant se val". El cert és que qualsevol visitant d'Egipte que vagi de per lliure s'haurà d'acostumar a l'apàtica negació d'aquella dita que insta els occidentals a no deixar per l'endemà el que poden fer avui. És clar que, tard o d'hora, a Egipte tot s'acaba fent, "si Al.là ho vol".