dissabte, 26 de gener de 1991

Els doctors de l'enigma

Fa uns mesos, en un article d'aquesta secció que les darreres novetats fiscals aconsellaren titular "Ja tenim Nif!", ens fèiem ressò de la edició d'un assaig poc usual. Era l'obra guanyadora del "I Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú", anomenada Anàlisi pragmàtica de les endevinalles catalanes, i dotava l'enigmística d'una carta de presentació acadèmica immillorable. Dèiem també que, tret dels esforços que es venien fent des d'editorials petites com Altafulla, l'edició de la tesi doctoral de Margarida Bassols i Puig representava una primera pedra en aquest camp epistemològic tan referenciat com poc conegut.
Ara, nou mesos després de l'edició d'aquest text important, ens arriben els cridaners fulls trimestrals que el Col.legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya tramet als seus afiliats amb els cursos de l'anomenada "formació permanent". De propostes, com gairebé sempre, n'hi ha de tots els colors. Cursos de fotografia, literatura, llengua, matemàtiques, geologia... Però en aquest exercici 90-91 ens han cridat l'atenció quatre propostes per la seva relació directa amb l'enigmística.
D'una banda, en cinc sessions a cavall de gener i febrer, la pròpia Margarida Bassols dóna un curs sobre "Pragmàtica i Cultura Oral" que concentra en el seu temari el corpus de la seva tesi, amb una incidència especial en l'aplicació de la Pragmàtica en els enigmes populars i la paremiologia. Bassols ha trobat un camp atractiu en el qual desenvolupar la complexa anàlisi del discurs que proposa la Pragmàtica de Leech. Les estimades endevinalles populars i els inestimables proverbis són uns dels darrers reductes de les societats orals en aquest incert final de mil.leni.
Una de les matèries que mai no falten, a banda de la metereologia, és l'estudi de la mètrica. La densitat de poetes per metre quadrat aconsella la seva inclusió perpètua als programes. Enguany s'anomena "Mètrica i versificació en català". L'Anton Carrera, que n'és el professor, ha introduït l'estudi de l'acròstic en el programa i al.ludeix, en concret, al "Poema en forma de laberint" del Rector de Vallfogonam que tan àmpliament analitzà fa uns mesos el crític Josep Bargalló des d'aquestes mateixes planes.
Una altra de les propostes que ens han cridat l'atenció són les quatre sessions de "Jocs de sintaxi (per a català, castellà i altres llengües)" que donarà Enric Batiste durant el febrer. El programa s'articula a l'entorn d'una base teòrica i dotze jocs dissenyats especialment per a aprendre sintaxi.
Finalment, el plat fort de les propostes aptes per a addictes a l'enigmística són les onze sessions que, entre abril i maig, oferirà Josep Mercadé sota el títol de "Joc i Literatura". El programa és molt suggerent. Des de les endevinalles i els limmericks per a infants fins a la creació de poemes amb els mètodes surrealistes, el curs sembla un camp idoni per a conrear-hi la creativitat personal. Mercadé hi contempla les relacions entre els diversos esports amb la literatura, la teatralització de xarades i jocs de saló, la importància de les cartes al Segle d'Or castellà o les novel.les interactives. El penúltim punt del programa és molt ambiciós. Proposa la reflexió sobre el joc com a generador de literatura. L'àmbit objecte d'estudi és prou ampli: del Barroc al grup de l'Oulipo.
Esperem que els alumnes que tinguin la fortuna de seguir aquest curs en surtin amb el desfici interior de llegir Francisco de Quevedo, Jonathan Swift, Ramón María Valle-Inclán, Lewis Carroll, Vicent Garcia, Italo Calvino, Jorge Luis Borges, Salvador Dalí, Lawrence Sterne, Georges Perec, Ramón Gómez de la Serna, Raymond Roussel, James Joyce, Guillermo Cabrera Infante, Joan Brossa, Julio Cortázar, Raymond Queneau o Julián Ríos abans de tornar a sentir-se pronunciar que la literatura pot ser molt avorrida.