dissabte, 11 de maig de 1991

Joks i tecnojocs

A Figueres l'aviram s'ajoca aquest mes d'una altra manera. L'acrònim foixià de les noves tendències subvencionades ha muntat una exposició literalment lúdica. En el marc dual del Museu del Joguet i dels antics locals de l'Escorxador empordanès, la gent del KRTU ha reunit els juganers professionals de tots els períodes possibles. La doble exposició romandrà oberta tot el mes de maig a Figueres i viatjarà a Barcelona (Joks al Palau Marc i Tecnojocs al Centre d'Art Santa Mònica) del 18 de juny al 20 d'agost. "Joks i Tecnojocs" presenta des de baldufes a màquines de milió, passant per kits mecànics o videojocs de diversa complexitat. És una exposició que es contempla plàcidament des d'una distància prudencial i que pot arribar a fer perdre la noció del temps a tots els que s'hi acosten prou com per jugar.
Sobretot en la mostra que omple l'antic Escorxador figuerenc, on aquells vells rituals sanguinolents que posarien la pell de gallina a qualsevol presidenta d'associació protectora d'animals, han estat substituïts per precises execucions virtuals seguides amb admiració per pantalla. Com a la Guerra del Golf, com si diguéssim, però sense tanta publicitat. És clar que l'alarmisme innecessari que pot provocar un concepte equivocat dels videojocs entre les mares de família pot quedar neutralitzat per l'efecte altament didàctic de certs jocs de construcció i habilitat. Sigui com sigui, l'espectacle que ofereix una persona que juga apassionadament és impagable. Sobretot si prescindeix de tot el que l'envolta i es lliura sense reserves al trànsit sorprenent que un nou codi de signes li ofereix.
Els "tecnojocs" (potser la k hauria estat més adient aquí que no pas als "joks" per allò de la memòria informàtica) van acompanyats d'autèntiques meravelles lúdiques com un joc francès, anomenat "Fragance", que juga amb la combinació i reconeixement dels perfums. Una aplicació lúdica de l'oblidat "Transnarcís" de Pau Riba. Tampoc no hi falten els darrers jocs estrella de la comunitat lúdica internacional, com ara l'"Abalon" o les innombrables màquines jugadores d'escacs. Els comissaris de l'exposició, que reuneix bona part del sector industrial dels jocs, són Joan Argemí i Carles Vivancos, dos reconeguts especialistes en la matèria que exposen dues visions complementàries del fenomen -la historiogràfica i l'analítica- en sengles articles al catàleg de l'exposició.
L'altra meitat de la iniciativa té un marc més acollidor. Si hi ha algun indret a Figueres que ens recordi aquell conte fascinant de Julio Cortázar anomenat "Final de juego" és el Museu del Joguet, amb tren elèctric inclòs. Hi havíem estat amb motiu d'una exposició de poemes visuals de Joan Brossa i hi hem retrobat ara la mateixa màgia. En Josep Maria Joan i Rosa és l'artífex d'aquesta cambra enorme dels joguets on les baldufes giren al ritme que marquen els xiulets mentre les bombolles de sabó competeixen amb els estels a un pam del sostre. L'exposició itinerant "Joks" ha vingut acompanyada d'una notícia filològica excel.lent. El dia de la inauguració ens ho confirmaren: els ínclits membres de l'Institut d'Estudis Catalans -IEC- fa tot just uns mesos que han acceptat en l'alta societat dels mots el sinònim de "joguina" que presideix el museu figuerenc. Per tant, el terme "joguet" -tan reivindicat per en Josep Maria Joan com a sinònim de "joguina" usat a l'Alt Empordà, a la Garrotxa, al Rosselló i en diversos indrets del País Valencià amb el suport de l'insigne filòleg recentment traspassat Francesc de Borja Moll- ja és correcte. Segurament, sobre ell pesava la mateixa condemna que sobre "barco": tenir un cosí espanyol massa proper.
El més inquietant de l'afer, tanmateix, és que en la mateixa llista del IEC on hi figurava la carta de llibertat de "joguet" hi constava també el substantiu "jubilat", que fins ara efectuava funcions de simple adjectiu. La pregunta és: els hi apujaran ara la pensió