L'art d'escriure en caracters secrets, d'una manera xifrada o convencional, incomprensible per a qui no en posseeix la clau, ha estat una de les especialitats més reivindicades pels espies de debò. Tots els departamets d'intel.ligència militar disposen d'un departament de criptografia, que dissenya els codis secrets propis i prova de treure l'entrellat dels codis secrets enemics. Els antics hebreus ja ho feien i se sap que el propi Juli Cèsar va fer escriure el seu nom valent-se d'un d'aquests procediments.
Hi ha dos tipus de procediments criptogràfics: els sistemes alfabètics i els sistemes codificats. Els sistemes alfabètics també poden ser de dues menes. D'una banda, el mètode de substitució, consistent a reemplaçar cada lletra del text que es vol ocultar per una lletra, una xifra o una altra mena de signe convencional d'una manera regular. El mètode més simple és el que va fer servir Juli Cèsar i consisteix a atorgar un valor constant a cada lletra de l'alfabet. Així, totes les A esdevenen D, les B esdevenen E, les C F, etcétera.
El segon mètode alfabètic és el de transposició, que consisteix a canviar de lloc cada lletra del text clau segons un ordre convencional. Es fa servir un mot-clau, o contrasenya. Un cop establerta la clau, es numeren les seves lletres segons l'ordre alfabètic normal. Després s'escriu el missatge lletra a lletra, en línies de la mateixa llargària que la contrasenya. Finalment s'ordenen les lletres del missatge segons la numeració derivada del mot clau. Per exemple, si volem transmetre "l'avió arriba a les set" i el mot clau és "castillo", comencem per numerar alfabèticament les lletres de la contrasenya: A=1, C=2, I=3, L=4, O=5, S=6, T=7. Després, hi escrivim el missatge:
Finalment, reordenem les seves lletres i les disposem, per exemple, en grups de 6: ABTLIE OLAERS RSVAIA.
Quant als sistemes codificats, consisteixen a establir un codi o diccionari que atorgui a cada mot un signe distintiu a partir d'un referent, format habitualment per la combinació del número de la pàgina i de la línia. Aquest mètode militar ofereix poques seguretats i els codis han de ser canviats periòdicament.
Un dels sistemes alfabètics d'elaboració criptogràfica més clàssic l'inventà Lewis Carroll. El mètode, anomenat The Alphabet-Cipher, basa el seu funcionament en una senzilla taula que reprodueix una pura successió d'alfabets contigus amb una lletra correguda: a la columna de la A el símbol que representa cada lletra és la pròpia lletra; a la columna de la B, la A és representada per la B, la B per la C, la C per la D i així successivament. Per fer servir aquesta taula cal convenir prèviament una contrasenya (o paraula clau), que han de conèixer per força emissor i receptor. A l'hora d'enviar un missatge, escriurem primer la contrasenya, lletra per lletra, i la repetirem tantes vegades com calgui per igualar la llargada del missatge que volem transmetre. Les lletres de la contrasenya ens indicaran quina columna hem de fer servir per xifrar el missatge, i les del missatge quin rengle. Llavors escriurem el símbol pertinent en la tercera línia, just a sota de les que contenen la contrasenya repetida i el missatge. Finalment, copiarem només els símbols i destruirem el primer missatge. Ningú que no conegui la contrasenya no podrà mai desxifrar el text. Per exemple, si prenem com a contrasenya el mot "enigmística" i volem transmetre el missatge "t'espero al meu apartament a les onze", el primer paper contindrà el següent:
Aleshores, copiarem la tercera ratlla en un altre paper i destruirem el primer. Ningú que s'enfronti al caòtic missatge "Xravqzgttoeynxgdbsfmpteymyavrx" sense conèixer la contrasenya no el podrà desxifrar. En canvi, qualsevol que conegui dues de les tres línies del primer paper pot descobrir l'altra amb l'ajut de la taula. A més, la taula es pot memoritzar amb molta facilitat, perquè el primer símbol de cada columna i de cada rengle és la mateixa lletra que la presideix i la resta és una pura ordenació alfabètica.
