Cronos

Una de les pel·lícules més sorprenents d'aquests últims mesos és l'excel·lent "Cronos" del mexicà Guillermo del Toro. El títol del film prové d'un objecte extraordinari, construït l'any 1535 per un alquimista que buscava una via per accedir a la vida eterna. El giny en qüestió és un preciós escarabat d'or de vint-i-quatre quirats que combina la forma d'un ou Fabergé i d'un vell rellotge. El màgic artefacte hostatja un ésser viu —un aràcnid llefiscós— i funciona mitjançant un complex entramat d'engranatges de rellotgeria que li permeten foradar la pell de l'usuari amb uns punxons mòbils per tal d'allargar-li la vida. Aquest extraordinari conte gòtic del jove director mexicà ens mena a un dels mecanismes enigmístics més fascinants, que també pren el nom de Cronos, déu del temps. El cronograma és l'artifici literari que permet expressar una xifra o una data determinada inscrita en una frase convencional mitjançant el doble valor de les lletres corresponents a les xifres romanes. Així, per exemple, Guillermo del Toro també ocultaria una data en el seu nom —1656 (MDLLLVI)—. Fa set setmanes vam reproduir alguns dels exemples més bells de cronogrames que es poden trobar en inscripcions i llibres antics, i també vam proposar la recerca del cronograma més valuós d'un sol mot en català, tenint en compte que l'ordre d'aparició dels números romans no afecta la suma final.
El concurs "indoor" que comprèn els cronogrames perfectes s'obria amb una pistoletada del ram de la faràndula —mim (2001)—. Si bandegem la munió de cronogrames rebuts de valor inferior a 2000, encara en podem enumerar uns quants de més cars. Una mescla de praseodimi i neodimi que ens envien tant Jep Ferret (bcn) com Josep Pedrals (bcn) n'és el primer: didimi (2003). Però, si ho dividim (2008) com cal —Anna Maria Genís, bcn—, la substància inorgànica queda aigualida pel xim-xim (2022) que ens fan arribar Alfons Saumell i Rosa Cura (bcn). Després de la pluja belbeliana patim una lleu lesió cutània anomenada mílium (2057) —AM Genís— que ens deixa la cara ben granulada. L'adjectiu dels imitamones —mímic (2102)— és descobert per mitja dotzena de lectors que s'imiten els uns als altres per fer pujar el llistó, però només dos cronogrames perfectes el superen. El mullim (2106) que ens arriba de Celrà (Josep Maria Fortià) és una variant de mullena que només recull el Fabra i la bala explosiva dum-dum (3010) que ens arriba de Barcelona (Anna Maria Genís) esclata fins esdevenir, ara per ara, el cronograma perfecte més ben pagat de la nostra llengua.
Val a dir que, en l'apartat geogràfic dels cronogrames perfectes, Vic (106) es veu clarament superat per una desconeguda ciutat del nord d'Alemanya anomenada Midlum (2556) (JM Fortià). Un altre àmbit explorable, a banda de la toponímia, són els cronogrames onomàstics. Rosa Cura i Pellicer (bcn) en troba dos de perfectes: Lluc (205) i Iu (6). Però també investiga en l'àmbit "open", i així resulta que Immaculada entre les senyores (2651) i Maximilià entre els senyors (2063) són els cronogrames onomàstics "open" més valuosos.
Pel que fa al concurs "open", la proposta inicial —mimèticament (3102)— sembla haver marcat molt els mots rebuts, perquè tots són adverbis mentals tret d'una valuosa commemoració (3201) —R Cura— davant la qual emmudiríem (3507) —AM Genís— abans de reproduir la llista dels que ultrapassen el quart miler: emmagatzemament (4000), immoderadament (4001), immemorialment i impremeditadament (4002), emmagatzemadament (4500) i l'encarcarat campió amb ressons de camiseria de segona mà: desemmidonadament (4501), degut a Alfons Saumell (bcn). El mateix Saumell rebla el clau en advertir-nos de la suma coherència dels cronogrames amb un exemple indiscutible: el mínimum (3002) sempre és inferior al màximum (3011).
Si us agraden aquestes romanalles, escriviu a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.