D'harems i orgies

Fa uns quants mesos la lectura d'uns papers biogràfics d'Italo Svevo —alumne de Joyce i autor de Senilità i La coscienza di Zeno — ens suggeria l'elaboració d'un nou joc enigmístic que vam batejar com els mots harem. Svevo en realitat es deia Ettore Schmitz i oferia una curiosa raó per a l'adopció del seu pseudònim: sempre li havia semblat que la pobra "i" del seu cognom germànic restava sola i perduda emmig de la mitja dotzena d'agressives consonants que l'envoltaven. Per això Schmitz va esdevenir Svevo. Per respecte a les minories. Per tant els mots harem van ser definits com aquells que presenten una sola vocal amb tres o més consonants i viceversa. Schmitz, en concret, és un harem i6.
La ulterior tramesa de mots harem en català per part dels lectors ja va ser comentada des d'aquestes mateixes ratlles. Algunes formes verbals —quèieu (q5), obeíeu (b5), eixíeu (x5)— van esdevenir les primeres dames dels harems poligàmics, mentre que els plurals —especialment els acabats en -scs— dominaven el panorama dels harems poliàndrics —bruscs (u5), frescs (e5), troncs (o5)—. Però el veritable crack dels harems va ser un cognom germànic que ressona com un esternut: els Schwartz (a7). L'harem dels Schwartz agermanava l'escriptor i polític conservador espanyol Fernando Schwartz, un matemàtic francès anomenat Laurent Schwartz, l'escriptor i humorista francès Raymond Schwartz, el físic nord-americà Melvin Schwartz —premi Nobel de física el 1988—, el novel·lista holandès J.M.W. Schwartz i la incògnita del presumpte metge que devia batejar la síndrome de Schwartz-Bartter. Totes aquestes aportacions queden ara corregides i augmentades per la tramesa per part de Josep Abellán (Barcelona) d'una fotocòpia de la guia telefònica de Frankfurt am Main. A la pàgina 842 de l'esmentada guia hi consten trenta-vuit nous components de l'harem Schwartz, a banda de nombrosos succedanis que no acaben de donar la talla (com Schwarte, Schwartze, Schwartzkopff, Schwarz...)
El més curiós del cas és que Abellán destaca un parell d'aquests dignes ciutadans alemanys: Ernst Schwartz (90 Battenberger Weg 28) i Frank Schwartz (80 Palleske-29). Tots dos ostenten els harems més ben assortits del clan Schwartz, perquè contenen 11 consonants per 2 vocals. La iniciativa d'Abellán obre noves perspectives enigmístiques per al mecanisme de l'harem, perquè passa dels valors absoluts als relatius. La proporció d'aquests dos campions dels harems és clara: onze consonants per dues vocals fan una proporció de 5.5. Naturalment, inferior al 7 (7/1) del Schwartz pelat i també inferior al 6 del Schmidt, Tertsch o Trenchs però superior al 5 de Cruyff i al 4 de Stich. A més, en aquest cas la dificultat creix proporcionalment a la longitud.
El sistema proporcional aplicat als mots harem ens permet saltar a les frases harem, amb la qual cosa tornem a la línia clara que componen els mots de la llengua en detriment dels noms propis més o menys exòtics. Passem, en definitiva, de l'harem a l'orgia. Així, la intensitat orgiàstica d'una frase dependrà de la relació entre vocals i consonants. Per exemple, la frase "crancs frescs i grills lloscs" presentaria un grau orgiàstic 4 (20 consonants per a només 5 vocals). Els valors comencen a ser notables a partir de 3, tot i que en frases llargues la dificultat de mantenir això tan comercial del 3 per 1 es francament alta. Analitzem, per anar fent boca, la frase de més de 200 lletres que ens envia el mateix Josep Abellán: "Pobrets, sants crancs blancs amb tons grocs tots morts pels troncs llençats dels ponts trontollosos pels assassins transvestits assessorats per grans ments malaltisses, sagnants animals recollits en llençols verds transportats fins lluny". La proporció, malgrat aquesta sintaxi llastada que exhibeixen tants mecanismes de l'enigmística, no arriba a la promiscuïtat desitjada: és una frase orgiàstica de grau 2.67. Si ens voleu explicar les vostres orgies, escriviu a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.