Encadenats

El van inventar els italians l'any 50, tot i que després se n'ha descobert un precedent xinès, i avui l'anomenen cadenat (lucchetto). És una variant de la xarada basat en un mot que acaba amb el mateix grup de lletres amb el qual comença un altra —com ara penQUIN/QUINes—. Si fem desaparèixer allò que tenen en comú —quin— i unim els dos residus —pen i es— obtenim una nova paraula —penes—. El joc es popularitzà durant els anys 50 a les revistes d'enigmística. Sembla que els italians, que no han oblidat mai Quintilià, van trigar molts anys a posar-se d'acord sobre el nom que devia rebre aquesta nova modalitat de xarada (el·líptica? encadenada amb descart central? desencadenada? doble? semixarada? circumcisa?). L'any 1963, mentre nosaltres vivíem el boom demogràfic provocat per la gran nevada del 62, els enigmistes italians es van posar finalment d'acord en el nom i la cosa aquesta dels lucchetti ha prosperat fins al punt que Salvatore Chierchia —un escriptor vinculat al grup italià oplepo que ha crescut a l'ombra d'Italo Calvino, en imitació de l'oulipo francès— va publicar una novel·leta basada en un cadenat interminable que feia avançar la narració com en una cinta de Moebius (L'autogenito, publicada al número 3-4 de Il Caffè el juny de 1981).
El joc era minoritari, però força plaent. El veritable esclat dels lucchetti es va produir l'any 1987 quan el noruec Karl Strong va inventar-ne la modalitat onomàstica. Així, del sobtat maridatge entre el mític capità Horace Nelson i del líder sudafricà Nelson Mandela sorgia un hipotètic Horace Mandela. La cosa és senzilla. En aquestes noces sorprenents l'enigmista només actua d'alcavot. L'alquímia dels noms fa la resta. Així, ajuntant Santa Klaus i Klaus Kinski apareix una admirable Santa Kinski. La pacient Anna Frank pot fer parella amb el foll Frank Zappa i de la combinació explosiva d'Elton John amb John Lennon en sorgiria un andrògin Elton Lennon. No cal especular gaire per descobrir com acabaria un duet entre Victòria dels Àngels i Àngels Gonyalons o uns cors entre Boy george & george michael & michael jackson & jackson Browne.
La gràcia d'aquests encadenats rau en les seves variants. D'una banda les cadenes que uneixen, per exemple, un cantautor a un jugador de golf, passant per dos reconeguts escriptors: Bob Dylan & Dylan Thomas & Thomas Bernhard & Bernhard Langer. O bé, més modestament, un bisbe i un periodista: Ricard Maria Carles & Carles Salvador & Salvador Alsius. D'altra banda, els curtcircuits. Com el que formen els actors James Dean & Dean Martin amb el científic Martin Gardner, que té la gràcia de desembocar en un altre actor: James Gardner. Entre els de grau 3 destaquen els actors John Glenn & Glenn Ford —que donen peu a John Ford— i el músic Lluís Claret i el dissenyador Claret Serrahima —que donen pas a Lluís Serrahima—.
Després n'hi ha de cacofònics (Carl Lewis + Lewis Carroll = Carl Carroll), d'aproximatius (Joan Pera + Pere Tàpies = Joan Tàpia) i de simètrics (Sito Pons & Ponç Pons & Ponç Pilat conformen un triumvirat que desemboca en un galàctic Sito Pilat). La qüestió és lligar. Entre els encadenadors italians va agafar notorietat una de les perruqueres esmentades als títols de crèdit de la pel·lícula "Barry Lindon" de Stanley Kubrick (1975), perquè es deia Joyce James i permetia dos encadenats notables. D'una banda el tautològic i xacobeo James Joyce + Joyce James = James James; d'altra banda, la cadena circular Henry James + James Joyce + Joyce James = Henry James, que reforça la identitat de l'autor de Els papers d'Aspern.. Les combinacions són prou àmplies com per fer-ne una nova àlgebra dels noms. I prou misterioses. Si els responsables d'Anagrama van pensar en Quim Monzó per presentar el llibre del Gran Wyoming perquè aquest es diu Monzón, ¿com és que els de la Freixenet no el van fer sortir aquest Nadal al costat de la Basinger, que també es diu Kim?
Quan trobeu encadenats onomàstics, envieu-los a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.