dijous, 9 de febrer del 1995

Heteros

Un heterograma és un mot que no conté cap lletra repetida. El seu valor és directament proporcional a la seva longitud. Així, un cotxe (5) és un heterograma d'estar per casa, una revista (7) comença a poder anar pel món, un comptable (9) ja és prou presentable i unes harmòniques (11) són impecables des del punt de vista heterogramàtic.
Com ja és sabut, prop de 1960 Raymond Queneau i François Le Lionnais van iniciar a París les reunions mensuals del grup d'escriptors i matemàtics OULIPO (Obrador de Literatura Potencial) —Georges Pérec, Italo Calvino, Marcel Duchamp, Jacques Roubaud, Harry Mathews...— amb la sana intenció de produir un nou gènere literari cada mes, anomenat en el seu dialecte "constricció". La primera constricció que va sortir publicada en la seva particular biblioteca oulipista es basava justament en els heterogrames.
Georges Pérec (el genial autor, entre moltes altres obres, de La vida, instruccions d'ús ), va proposar un poema escrit a partir de 399 variacions anagramàtiques de l'heterograma que el presidia. A partir de les onze lletres del títol,Ulcérations, Pérec va llistar 399 anagrames que componen, convenientment seccionats, el poema. Així, de les cinc primeres combinacions (COEURALINST/ INCTSAOULRE/ CLUSATRONEI/ NUTILECORSA/ IRECOULANTS) brollen els primers versos: "Coeur à l'instinct saoul,/ reclus à trone inutile,/ Corsaire coulant s..."
Un quart de segle més tard, un consagrat Pérec publicava, poc abans de morir, el poema heterogramàtic Alphabets (Galilée, 1985). En aquesta ocasió va compondre 166 peculiars onzenes poètiques. Pérec afegí a les deu lletres més freqüents de l'alfabet francès (E, S, A, R, T, I, N, U, L, O) les setze restants per compondre setze heterogrames d'onze lletres i confegí onze versos amb cada combinació (16x11=166 poemes). El resultat és un fresc magnífic de ressons místics que Pérec presenta en dues versions: la poèticament pura (un quadrat 11x11) i la transcripció formal del poema. Així, una de les 16 onzenes amb la B fa: "On suit Rabelais. Brule-t-on?/ Larbin, où es-tu?/ Or instable.../ Obtenir Saül?/ Est-il Buonarroti?/ Lune basse... a-t-il burnous?/ a-t-il borne? a-t-il son beurre?/ a-t-il bonus?". La forma pura del poema és aquest quadrat:
ONSUITRABEL
AISBRULETON
LARBINOUEST
UORINSTABLE
OBTENIRSAUL
ESTILBUONAR
ROTILUNEBAS
SEATILBURNO
USATILBORNE
ATILSONBEUR
REATILBONUS

Fa pocs anys un grup d'escriptors i enigmistes italians va decidir fundar l'OPLEPO a la faisó de l'OULIPO francesa. La Biblioteca Oplepiana, que encara és molt jove i mimètica, va néixer el 1990 amb la publicació del primer volumet, escrit per Ruggero Campagnoli. Com no podia ser de cap altra manera, els italians van començar amb una rèplica quasi exacta de l'Ulcérations de Pérec. L'heterograma triat per Campagnoli va ser Edulcoranti. L'italià va combinar aquestes onze lletres de cent maneres diferents, ordenà les sèries i després les vessà a la grafia convencional. Així, de les cinc primeres combinacions (DOLUCETINAR/ ROLUCENTIDA/ RTIDALUCONE/ RODATINELCU/ ORECANTILUD) brollen els primers versos: "Do luce, ti narro/ lucenti darti, da luco nero/ dati/ nel cuore: canti..."
¿Arribarà el dia en què els nostres versaires deixaran de barallar-se amb els jurats dels premis als quals es presenten constantment i es dedicaran a treballar a la rebotiga per tal de fer millors poemes?