dijous, 14 de setembre de 1995

Genealogia del robot

La recent traducció al català de la divertidíssima novel·la El bon soldat Svejk de Jaroslav Hasek (Proa, 1995) permet projectar enrera l’interès per la literatura txeca que aquests últims anys ja alimentaven alguns autors contemporanis. El Nobel del poeta Jaroslav Seifert, les contínues traduccions d’obres de l’afrancesat Milan Kundera, la sèrie de novel·les de Bohumil Hrabal que ha publicat Destino o l’admiració genèrica per Vaclav Havel —l’únic president europeu que escriu els seus propis discursos— donen ara pas a les desventures de Svejk, un dels personatges més fascinants de la literatura europea d’aquest segle. Ara que les gestes de la soldadesca tornen a protagonitzar bona part dels noticiaris, l’entusiasme paradoxal amb què el bon Svejk practica el seu ofici representa un antídot molt oportú a la glòria militar. La lògica peculiar d’aquest soldat delirantment ingenu converteix el codi castrense en una ombra allargassada que fa perdre l’oremus els seus mateixos defensors. Així, el zel amb què Svejk s’aplica a complir les ordres rebudes acaba per subvertir els objectius reals d’aquestes.
Però la impressionant aportació de Hasek no és l’única obra remarcable que la literatura txeca ha inserit en la tradició de la crítica al militarisme. En una magnífica peça teatral dels anys vint, l’escriptor Karel Capek es va permetre el luxe de crear una nova casta d’éssers mimètics que després l’atzar lexicogràfic ha universalitzat. L’obra du un acrònim per títol — R.U.R. (els robots universals del doctor Rossum, raó en txec)— i en ella Capek dóna vida a un estol d’autòmats clònics que metal·litzaven la tradició jueva del mític Golem praguenc creat pel rabí Löwe a la riba del Moldau. Capek solia apostar per una literatura sardònica en la qual mai no hi faltava una crítica ferotge al mecanicisme obedient que acabarien imposant tant el feixisme com el comunisme, i es constituí en un dels pares de la futura literatura de ciència ficció.
R.U.R. (1920) es va estrenar al Naródní Divadlo de Praga el 25 de gener de 1921, dirigida per Vojta Novák, amb escenografia de Bedrich Feuerstein i vestuari del seu germà Josef Capek. En un principi Capek volia batejar els seus autòmats amb el terme “labori”, però el mot li va semblar massa llibresc. Fou el seu germà Josef qui finalment li va suggerir el vocable txec “robot”, derivat de “robota” (treball ímprobe). Després de l’èxit de la versió anglesa de R.U.R. als teatres londinencs durant la temporada de 1923 el terme va fer fortuna i va entrar a totes les llengües occidentals. “Robot” —en femení “robotka”— també remet als termes russos “rabòtat” (treballar) i “rabotjàga” (treballador incansable). Als Lager soviètics, aquest segon terme designava els condemnats a les feines més pesades. La robòtica, doncs, va nèixer en un escenari de teatre.