Inscripcions

L’investigador alemany Géza Alföldy ha deixat ben descansats els segovians de pro. Esperonat per una curiositat insaciable i pels 10.000 marcs d’un ajut concedit per l’Institut Arqueològic Alemany, aquest expert en epigrafia acaba de resoldre l’enigma de la inscripció que havia presidit el famós Aqüeducte de Segòvia. Temps era temps, quan Espanya encara no era identitària i els romans campaven per la península, l’emperador Trajà ordenà de col·locar una inscripció daurada al primer pis de l’emblemàtic aqüeducte. Les lletres de bronze tenien 30 centímetres d’alt per 5 d’ample i estaven a 20 metres del terra, fixades a la pedra mitjançant uns claus que han deixat petja. L’arqueòleg alemany va fotografiar minuciosament els 204 forats que tatxonaven la façana occidental i els 200 de l’oriental.
En totes dues façanes la inscripció era la mateixa, però les dificultats d’accés i la longitud del text havien mantingut el misteri. Ara el senyor Alföldy l’ha resolt combinant lògica, coneixements històrics i una bona dosi de pràctica enigmística a l’hora de barrejar les lletres possibles. La inscripció és anodina, descriptiva i formal: Imperatoris Nervae Traiani Caesaris Augusti Germanici, pontificis maximi, tribunicia potestate II, consulis II, patris patriae iussu Publius Mummius Mummianus et Publius Fabius Taurus IIviri municipii Flavii Segoviensium aquam restituerunt. L’única gràcia és l’últim mot. “Restituerunt” vol dir que Trajà no fou qui la construí sinó qui la va fer reconstruir.
Les inscripcions mig esborrades o els rètols incomplets conformen un dels territoris fronterers més interessants de l’enigmística. En aquestes latituds l’enigmística limita amb l’epigrafia en els processos de desxiframent (com en el cas de Segòvia) o en el propi resultat de la inscripció descoberta. Per exemple, en una església asturiana anomenada San Salvador, hi podem trobar una curiosa pedra sepulcral amb una inscripció incompleta relativa al príncep Silo, que fou qui la va fer construir. Aviat veiem que la inscripció repeteix les mateixes lletres sistemàticament. Si completem la sopa de lletres tenim un rectangle de 19 caracters horitzontals per 15 verticals amb una S al centre exacte. Així, la ratlla central fa ECNIRPOLISILOPRINCE i la columna NIRPOLISILOPRIN. Aleshores, partint de la S central es pot llegir, igual com a l'església de San Salvador, la inscripció SILO PRINCEPS FECIT (el príncep Silo em va construir) de 45.760 maneres diferents.
És clar que el pas del temps no és l’únic culpable de la progressiva pèrdua de lletres de certes inscripcions o rètols. També el vandalisme enigmístic hi té a veure. He de confessar que, fa anys, vaig acompanyar una colla d’activistes a clavar enganxines de “En català!” a tots els rètols que trobàvem en la llengua cervantina. Jo tenia, no sé pas per què, una flaca per un rètol del metro que deia “NO SUJETAR LAS PUERTAS”. Sempre feia el mateix. Tapava dos dígrafs amb enganxines: NO i ER.