Els mots cangur

L’enigmista nord-americà Richard Lederer proposa una variant de descart prou interessant a l’últim número de “Word Ways”. Pren la imatge dels marsupials característics d’Austràlia i la desenvolupa en el reialme dels jocs de paraules. Els mots cangur, així, són paraules que duen a la panxa vocables més curts. La gràcia dels cangurs de Lederer es basa en la relació xocant entre les personalitats semàntiques de la paraula mare i la filla. En un dels seus exemples, l’americà troba que un dels fills del PLAGIARIST (plagista) és també un mentider (pLagIARist= LIAR). Les lleis que permeten descobrir mots cangur genuïns són només dues: que les lletres del nounat ja estiguin disposades en ordre al nom de la mare (no es pot saltar mai enrera) i que no totes siguin contigües (de manera que, com ja ens temíem, l’art no pot ser mai fill de l’ARTesania). El pare cangur també suggereix d’eliminar els mots estrictament derivats (com ara PARLA de PARauLA), encara que compleixin els dos requisits, en pro de la qualitat del ramat.
Alguns dels cangurs de Lenderer són curiosos, però diuen molt poc a favor del seu sentit comú. Per exemple, s’emociona en descobrir petroli (oil) en una petroquímica (petrOchemIcaL), cacau (cocoa) a la xocolata (ChOCOlAte) o un cor noble en una persona hoNOraBLE. En aquesta línia de burda coherència hem acabat trobant un cangur català que tragina un sòsies de Ferran VII. Certament, segons en quines circumstàncies, posem a l’entorn de la clínica Dexeus, un ESPERmATozoide és l’esperat. Altres cangurs directes ens servirien per titllar la PintURA de pura, l’esCRIpTura de crit o l’eScUlTURA de sutura.
Lenderer proposa diverses modalitats de cangurs. En destaquem tres i les bategem de manera fraternal: els bessons, els multigeneracionals i els mals germans. Els primers són mots cangur que traginen bessons, trigèmins o un nombre major de cangurets de la mateixa generació. Així, si remenem bé els contenidors hi podrem trobar cotó, cer, cons, cors, un cos, un tors i un tenor (o dos). Si, per contra, anem a un casament com cal, trobarem que és cast i sant (amén). Evidentment, la tria del cangur adult aquí és essencial per aconseguir una certa versemblança. No té cap gràcia trobar un gla en una esGLésiA. En canvi, ja està una mica millor extreure primer “sense” i després “èxit” de l’existencialisme.
Els mots cangurs multigeneracionals són l’os de la família. Es tracta de trobar un mot inicial prou llarg com per fer-lo aviat avi. Així, si prenem l’omnipotent televisió descobrirem que pot comportar alguna lesió (teLEviSIO) i d’aquest cangur nounat encara n’extraurem un so (leSiO). Qualsevol arbre generacional de cangurs superior a tres generacions serà considerat un Guinness. Finalment, els caïnites mals germans són els més perversos. És el cas de Barcelona, que pot ser bona (si la bossa sona), però també pot ser bacona. Si de petits us emocionava “Skippy”, envieu els vostres cangurs a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.