dijous, 3 d’abril de 1997

Lewis Carroll, 1881

Poques vegades es parla de les propostes fallides dels grans autors. Lewis Carroll, rescatat de les delicioses mans carnerianes primer per Amadeu Viana i ara per Salvador Oliva en dues magnífiques retraduccions de les Alícies a Quaderns Crema i Empúries, també va fer figa. Si més no en la seva extensa producció enigmística. Carroll havia aconseguit un èxit impressionant amb els seus “doublets”: els mots seriats o com transformar “hate” en “love” amb el mínim de passes possibles (hate-have-hove-love). Les seves sèries de paraules que només diferien en una lletra van fer fortuna en moltes llengües del món, de manera que el reverend devia creure que tots els seus invents funcionarien. I no.
Carroll va reincidir el 1881 amb un joc anomenat “syzygy”, que se li havia acudit uns anys abans. Podem llegir-ho al seu diari: “He inventat una nova manera de transformar una paraula en una altra. Crec que ho anomenaré syzygy”. Aquesta estrafolària paraula anglificada per Carroll prové del grec i vol dir jou o conjunció. Sembla que no n’hi va haver prou que el pare Carroll apel·lés a l’èxit d’audiència de l’experiència anterior per convèncer els editors de “Vanity Fair” de la bondat de l’invent. Aquest rebuig dels número u el va empènyer a publicar la seva proposta en una revista més modesta anomenada “The Lady” el mes de juliol de 1881. Els “syzygies” fan servir el mateix mecanisme que els mots seriats a l’hora de transformar una paraula en una altra per passos, però prescindeixen de la uniformitat de longituds. Qualsevol grup de tres o quatre lletres permet encadenar un mot amb el següent.
Així, un dels primers “syzygies” que consten al diari de Carroll (12-12-1879) és el que demostra que un prisma és odiós. Cada nova baula repeteix un grup de lletres de l’anterior: “Prism-(prism)-prismatic-(matic)-dramatic-(drama)-melodrama-(melod)-melodious-(odious)-Odious”. Igual com havia fet abans amb els mots seriats, el reverend ludòpata va idear un sistema de puntuació perfectament establert per als seus “syzygies”. Es tractava de sumar totes les lletres arrossegades i restar-ne les sobreres de cada pas. Del resultat d’aquesta resta encara caldria descomptar el nombre de passes. Així, per exemple, el prisma odiós puntuaria en principi 26 (totes les lletres vinculants, més amunt entre parèntesi). Després caldria descomptar les sobreres de cada pas: 0 - 4 (pris) - 3 (tic) - 4 (rama) - 3 (mel) i 5 punts més corresponents a les 5 transformacions. Per tant, el prisma odiós atorga 7 punts. Per més que s’hi va esforçar, Lewis Carroll no va aconseguir que aquest complicat sistema de puntuació arrelés. De manera que els seus jous perversos van tenir menys èxit que una proposta de programa de llibres a TV3.
Com que sempre és bon moment per recuperar les coses del passat, rebatejarem els refotuts “syzygies” amb el normalitzats i normalitzadors “jous” nostrats. Un “crèdit variable” barat al 0% faria crèdit-(edit)-editable-(able)-variable. Envieu jous a l’AVUI. En parlarem.