dimecres, 23 d’abril de 1997

Llibres llibres llibres...

Sant Jordi ja és nat i tothom se n’ha adonat.

La Rambla fa baixada sota la mirada del tafur, l’home del sac i la cantant calba. Primera fuga: una dona discreta vora la mar no està mai sola encara que sigui la dona dels ulls de pluja. Vés on et porti el cor, etziba l’emperador a l’estrangera, i ella s’atura a la parada del llibreter assassí de Barcelona. Talment la petita ciutat dels prodigis on es va aturar el temps just per viure i veure el carrer estret de tants llibres, en plena avaria lluny de Veracruz i de Guadalajara. Dubta, sentimental, entre el llibre de preludis, el llibre de les bèsties, el llibre de Feixes i el llibre de cavalleries. Tots els fruits amargs del jardí de les delícies li plauen, però l’aire groc de l’avinguda dels plàtans la fa pensar en la mort i la primavera. Estremida memòria la seva, assetjada ara per una ferida lluminosa que irromp en la seva vida privada com una novel·la, a sang freda, mentre l’instint la fa seguir palplantada al bell mig de la Rambla de les floristes i del lloro de Flaubert, a la recerca del temps perdut en mil i una nits de lectures passades, presents i futures.
Mon oncle passeja al costat de la japonesa lectora quan l’home sense atributs s’incorpora a la galeria de les estàtues de la Rambla. Està vermell i passa. Fa uns dies meravellosos i l’ombra de l’eunuc es projecta al terra. Terra baixa, terra negra, la terra retirada de l’illa de Maians que ara és camí de sirga per a les multituds que fugen dels sots feréstecs. Un mim fa d’Alfons XIV, xiroi. Jo he servit el rei d’Anglaterra, crida una altra estàtua amb coloms mentre fa un dibuix de dona amb ocells blancs sota una palmera de blat. I les altres figures de calidoscopi que poblen les parades de la Rambla agiten les seves portades, per por o per pur contagi. No som perfectes, diuen. Al Centre d’Art Santa Mònica hi ha un negre amb un saxo i un rètol que diu: “No emprenyeu el comissari”. El legislador resta immòbil. El rei de la selva afirma haver escrit una carta a la reina d’Anglaterra que ara deu ser camí de Vincennes. Els cabells d’Absalom protesten per la quantitat brutal d’espècies perdudes que no menaran la vida perdurable que es mereixen. Molts llibres seran com els noms a la sorra que esborra el temps, aquest gran escultor. I encara gràcies que sovint la propina permeti entendre el perquè de tot plegat.
La magnitud de la tragèdia del comprador de Sant Jordi són els amors maleïts de l’espòs infernal que viu dies d’ira i hores detingudes perquè diu que no té gens de temps per llegir. I a sobre, encara vol una cita a Tomboctú.

Si sou pescadors de mena i teniu prou paciència, podeu intentar passar l’aperitiu del dia de Sant Jordi localitzant els 80 títols d’obres literàries corresponents a 49 autors que formen aquesta crònica. Els cognoms dels autors són: Barnes, Baulenas, Cabré, Capote, Casellas, Coca, Escartí, Espinàs, Fonalleras, Galmés, Goytisolo, Guimerà, Hrabal, Ibarz, Ionesco, Jaén, Llull, Luján, Marí, Mata, Mendoza, Miquel i Planas, Moncada, Monzó, Mora, Musil, Olesti, Pagès, Palol, Pàmies, Pennac, Perucho, Pla, Proust, Puig, Rodoreda, Sagarra, Saladrigas, Santaeulàlia, Serra, Solsona, Subirana, Subirós, Tamaro, Tísner, Torner, Torrent, Vila-Matas i Yourcenar, Només hi ha una obra anònima. Feliç Sant Jordi!