dijous, 10 d’abril de 1997

Paolo Albani

Alguna vegada hem parlat des d’aquestes ratlles de l’Oplepo, el taller de literatura potencial en italià que publica periòdicament els textos insòlits dels seus components a la manera dels Oulipo francesos. Paolo Albani, admirador incondicional de la poesia visual de Joan Brossa i editor de la revista “Techne” a Pistoia, és un dels autors més destacats de l’Oplepo. Erudit dels llenguatges inventats i de les “bizzarries” literàries, Paolo Albani signa dos dels últims lliuraments dels potencials italians: Geometriche visioni (L’alfabeto raffigurato) i els encara inèdits Rose Osé. Ritagli poetici.
En la primera peça —número 12 de la Biblioteca Oplepiana— Albani recull l’artifici literari grec del technopaegnion (“joc d’art” en el qual el text té una forma gràfica determinada que l’acosta a una figura). Els exemples més antics d’aquests versos figuratius que acabarien desembocant en els cal·ligrames avantguardistes pertanyen a Teòcrit. Però Albani prescindeix de la silueta típica dels cal·ligrames i es decanta per una imatge en negreta que sobresurti d’un pa de text. A més, decideix entrellaçar el llenguatge escrit i la imatge, de manera que cadascun dels seus textos du inscrita la figura d’una lletra diferent de l’alfabet. Majúscula. Per aconseguir-ho, escriu 26 pans de text de la mateixa mida (7 ratlles de 27 caracters exactes cadascuna) i els reprodueix en tipografia d’amplada fixa. En el primer text, totes les as van en negreta i estan situades de tal manera que la seva posició en el pa de text inscrigui una A majúscula de set versos d’alçada. Albani repeteix el costosíssim procés 26 vegades, per a totes les lletres de l’alfabet. Unes paraules inicials de Georges Perec recorden que la paciència necessària per a un procés tan complex com aquest pot ser insignificant comparada amb el terror que provoca escriure “poesia” lliurement.
La segona peça d’Albani, encara inèdita, parteix d’una erra i en pateix la desaparició. Diversos poemes breus experimenten un canvi de sentit radical quan Albani els extirpa totes les erres que duen. Així “incredibili mari/ guardano pietrosi/ l’inerzia di spirati raggi” esdevé “incedibili mai/ guadano pietosi/ l’inezia di spiati aggi”. La neteja és total perquè totes les paraules que componen els versos duen alguna erra. A la introducció dels seus retalls poètics Albani recull un exemple en francès de Jacques Jouet —a Des ans et des ânes (Ramsay, 1988)—, en el qual el reputat escriptor oulipià retalla la ema per transformar “Sous les marches des grandes morgues, des mânes sombres et maigres forment les familles...” en “Sous les arches des grandes orgues, des ânes sobres et aigres forent les failles...” Albani també esmenta un exemple en català, aquest cop d’ateïsme (en el sentit d’absència de tes). Així, “Cal que primer cerqueu la casta de les cartes acolorides, on veureu una taula amb la famosa pantera...” esdevé “Cal que primer cerqueu la casa de les cares acolorides, on veureu una aula amb la famosa panera...”