dijous, 18 de setembre de 1997

Tête à tête

Si prescindim de la tràgica mort de Diana Spencer, aquest estiu que demà passat s’acaba portarà inscrit el nom d’un dels grans del jazz mundial, l’estimat Tete Montoliu. Passat ja el temps dels articles luctuosos de rigor, volem retre-li un homenatge tan juganer com els seus dits.
A finals d’abril, encara en plena primavera, vam proposar la recerca de mots monoconsonàntics de dificultat superior a la mamà (2m), en Pep (2p), en Tete (2) o la lletra xeix (2x). El tête à tête (4t) amb els lectors de l’AVUI ha resultat força fructífer. N’hem rebut prou per completar gairebé tot l’alfabet amb vocables que ara proposem d’anomenar mots Tete en el benentès que Tete serà un mot invariable, com ara llapis.
La nova categoria dels mots Tete comença el seu periple per la segona lletra de l’alfabet. Josep Maria Martí (Terrassa) ens envia un preciós baobab (3b). Pere Drou (Girona) supera la tripleta del cacic (3c) amb un adjectiu que designa els organismes que tenen forma de cèl·lula esfèrica: còccic -a (4c) i afegeix que el Diccionari enciclopèdic de medicina prefereix anomenar-lo coccaci -àcia (4c). Dues quartetes notables. Alfons Saumell (Barcelona) ens fa arribar una resposta deduïda (3d) i Martí rebla amb un altre mot “deista”: adduïda (3d). La efa no passa la prova del dos (fofo -2f), però la ge s’incorpora a l’Olimp dels mots Tete amb un neologisme “open” que es permet Martí: gigagag (4g), “gag boníssim de la Lloll (4l) que equival a 1000.000.000 gags de Lina Morgan”.
Ni la hac ni la jota ni la ka no tenen qui les tripliqui. Però la ela, geminada o aparellada, és la reina dels mots Tete. Al·leluia! (3l), s’exclama Saumell, i ho celebra de manera lleial (3l) en un vell Renault 4L a la ciutat francesa de Lille (3l). Josep Abellán (Barcelona), per la seva banda, ens ofereix un curiós testament de 40 eles en el qual un difunt llega els seus bens: “A la Lloll, Alella i l’illa, a la Laia l’olla lila, a l’Eulàlia l’ullal i el Llull, i a la Laia l’ull, el lli i l’all” (40l). Les emes tampoc no es queden enrere. Tots els imitadors les mimem (3m) i, en acabat, mamem (3m) prou per acabar fent esses (3s). Helena Troiano (Terrassa), per la seva banda, ens assegura que de petita son àvia li deia ninona (3n).
El tram final de l’alfabet té dues estrelles. Andreu Sansó i Rosselló (sanso@eco.ub.es) ens fa arribar per Internet diversos infinitius patrocinats pels vins 3R: errar, arriar, ererar... que permeten fer moltes tripletes vibrants. L’altra consonant productiva és la essa d’assassí (4s). Per acabar Martí afegeix el símbol de victòria a la nòmina amb un prec: aviveu (3v) i Saumell remata la consonància amb un participi teista que ens recorda el gran Tete Montoliu, perquè ja tots el durem tatuat (3t) per sempre a la memòria.
Si us ve de gust, envieu-nos els vostres mots Tete a la Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona o maileu a 100343.1770@compuserve.com. En parlarem.