dijous, 12 de febrer de 1998

Contra el Codi

Ja vam parlar del periodista nord-americà Michael Drosnin, l’autor del polèmic best-seller The Bible Code (Simon & Schuster, 1997) que Planeta ha traduït com El código bíblico . La seva tesi és, ni més ni menys, que la mà de Déu va escriure de puny i lletra les sagrades escriptures. Per demostrar-ho Drosnin apel·la a un programa informàtic de recerca que reordena totes les lletres que componen la versió hebrea de la Bíblia en una gran sopa de lletres de la qual es poden extreure missatges oraculars ocults. El més sonat dels quals, l’assassinat de Rabin. Ara fa dos mesos vam analitzar els exemples que ofereix Michael Drosnin i els vam contraposar a les refutacions que alguns matemàtics agnòstics han penjat a Internet (http://cs.anu.edu.au/~bdm). L’aplicació del mateix programa informàtic que usa Drosnin sobre textos no sagrats —com ara el Moby Dick de Melville— permet trobar oracles molt semblants en qualsevol text. A Moby Dick, per exemple, s’hi anuncia el magnicidi d’Indira Gandhi. I els matemàtics encara afegeixen que, des d’un punt de vista probabilístic, resulta molt més difícil en anglès que no pas en llengua semítica, atès que l’hebreu bíblic només anota les consonants.
Drosnin ha replicat que els exemples fets a partir del text de Moby Dick són manipulats. Val a dir que el lector corrent no disposa ni del text original de Moby Dick en suport informàtic ni molt menys encara del programa que permet la recerca d’informacions ocultes. O sigui que creure Drosnin o els matemàtics gairebé resulta una qüestió de fe. Però la recuperació d’un llibre publicat ara fa deu anys ens permet prendre partit. Es tracta d’un petit tractat que equipara les propietats cabalístiques de l’hebreu amb les que es poden obtenir en anglès. English is Gematria de Peter K. Peterson va ser publicat per Apocalypse Press a Jerusalem l’any 1988. La “guematria” —un dels tres mètodes que usen els cabalistes per analitzar els textos sagrats— es basa en les relacions entre xifres i lletres que permeten trobar sinònims aritmètics carregats de sentit místic. L’autor era un jueu nord-americà que no es va atrevir a signar amb el seu nom real (Joshua S. Persky) perquè les seves troballes podien ser considerades blasfemes per part de certes branques del judaisme.
La tesi de fons és clara: l’hebreu no és l’única llengua sagrada. Peterson, el Persky emmascarat, atorga un valor numèric a les lletres de l’alfabet anglès: 1 a la A, 2 a la B... i així fins al 26 per a la Z. Després es llança a especular: “Israel” (9+19+18+1+5+12) i “Zion” (26+9+15+4) sumen igual (64). D’altres sinònims aritmètics que haurien provocat grans especulacions espirituals en mans d’un cabalista són “Christ”, “Power” i “Glory” (que sumen 77 tots tres), “Madonna” i “Magdalene” (62) o “Jesus”, “Messiah”, “Cross” i “Joshua” (74). La credibilitat de Persky posa en dubte la de Drosnin. Sobretot quan descobreix que els mots anglesos que designen la genialitat i la follia són també sinònims: les lletres de “Genius” i “Madness” sumen 75.