dijous, 5 de febrer de 1998

Ultimíssims

Últims, últims! És el crit desesperançat que fa d’esma la repartidora de cartons de bingo just abans de seure obedient al seu tamburet i observar el bombo com gira. Últims. L’interès pels últims és un tema recurrent de l’enigmística. Més que no pas els primers. Quan vam proposar la lectura de guies telefòniques la recerca del primer de la guia de cada ciutat no tenia gota de gràcia. Un tal senyor A. I punt. En canvi els últims cognoms van proporcionar-nos moments de joia inoblidables en descobrir aquells folls acumuladors de zetes —com l’inigualable impostor quebequès Zeke set-zetes Zzzzzzzyzuss (Montreal)— que competien per ser l’últim a cada nova edició de la guia telefònica de la seva ciutat.
Ara la imaginació de Jep Ferret, vigent campió oficial d’scrabble en llengua catalana, ens proposa una nova recerca d’últims. Tan òbvia com inèdita. Es tracta del club privat dels 26 ultimíssims mots de cada lletra de l’alfabet en català. Un estol, variable a cada diccionari, que encetem extraient del DIEC un grup heterogeni que inclou termes químics, zoològics o religiosos al costat de mots tan quotidians com quotidianitat/Q o xutar/X. Sobta l’abundància de gentilicis orientals com ara husseinita/H (dinastia d’origen turc que governà Tunísia de 1707 a 1957), txetxenolèsguic/T (grup de llengües caucàsiques nord-orientals) o uzbek/U (exsoviètic).
Els animals hi tenen el nyu/N (un bòvid molt apreciat pels jugadors d’scrabble), un peix teleosti anomenat gutxo/G i els paràsits que designen la família de les paparres: ixòdids/I. Pel que fa a les plantes, trobem la lúzula/L i la planta metzinosa del ricí, de nom mutxera/M. Els minerals també figuren a la llista. Hi ha wurtzita/W i yperita/Y, al costat d’un hidrocarbur com l’azulè/A i d’una molècula com el zwitterió/Z. Els membres naturals del club s’acaben amb l’adjectiu sutzura/S (qualitat de brut).
Després venen dos sofisticats dispositius. L’un, metereològic, que mesura l’ozó —ozonosonda/O— i l’altre, acústic, el volum d’un senyal d’ona —vúmetre/V—. L’anglicisme informàtic byte/B i la futurologia/F completen les modernors dels ultimíssims, que contrasten amb estris més rudimentaris com una llima —ruvet/R— o el cutxef/C (eina de ferro dels fusters, boters o cadiraires). Tampoc són molt nous ni l’històric títol venecià dux/D ni els termes religiosos exvot/E o kyrieleison/K. El trencaclosques es completa amb dos ultimíssims autoal·lusius: juxtaposició/J i puzle/P, però és un club voluble. Una consulta a l’onzena edició del DLC d’Enciclopèdia provocaria el relleu de 8 dels seus 26 membres (B, H, M, Q, R, S, T i Y).
Uns sectaris txecs, una tribu àrab, una dinastia persa, un poble africà, una unitat, un mineral, un tipus d’esterilització i un estatge prehistòric fan fora bytes, husseinites, mutxeres, quotidianitats, ruvets, sutzures, txetxenolèsguics i yperites. ¿Què passarà quan algú consulti el Coromines? ¿I l’Alcover-Moll? ¿Quins deuen ser els 26 mots ultimíssims de tota la història de la llengua catalana?