dijous, 29 de gener de 1998

Criptònims

La nomenclatura enigmística és tan àmplia que els italians han arribat a publicar opuscles de cent pàgines amb les denominacions oficials de les modalitats diverses de jocs de paraules canònics. Opuscles absolutament il·legibles que representen la paradoxa del taxònom anarquista. De tant voler sistematitzar el desordre, el sistema resultant esdevé pur caos. Un caos deliciós que barreja conceptes constantment i rebateja nous mecanismes que són meres variants d’altres. Aquest és el sentit fonamental de l’aportació que fem avui al camp dels jocs de paraules basats en l’homofonia. El suggeriment dels criptònims és del doctor Lluís de Yzaguirre, lingüista insigne que ara desenvolupa la seva frenètica activitat a l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la UPF. Un criptònim és la cara fosca d’un topònim. Una mena de míster Hyde tothora present a la cara del simpàtic doctor Jekyll que estem tips de saludar cada matí.
De Yzaguirre va tenir la idea dels criptònims tot badant davant l’antònim de la interminable Sagrada Família: les obres del Liceu. Una de les variants homofòniques possibles del Liceu descriu amb precisió matemàtica el que està succeint a la Rambla barcelonina. Liceu sona igual que “l’hisseu”, i això és exactament el que estan fent amb el nou edifici els operaris que hi treballen: hissar-lo. A partir d’aquesta troballa el doctor De Yzaguirre ens proposa anar a la recerca de tresors ocults als noms dels llocs, i de cada tresor trobat en diu criptònim com en podíem haver dit kriptonita. Els criptònims, doncs, seran una modalitat concreta d’homòfons aplicats amb voluntat juganera als topònims. Liceu/l’hisseu en seria l’exemple fundacional.
Tan aviat comencem a buscar criptònims toparem amb una colla d’exemples de segona que no hauríem de menystenir perquè tenen una llarga tradició, però que tampoc no podem acceptar. Són els casos d’homonímia com ara Reus (per presoners), Igualada (per empat) o d’altres. De fet, totes les caixes d’estalvis són caixes de Manlleu (en el sentit dels préstecs que concedeixen). Aquests topònims homonímics ens fan convenir que si es mantenen invariables no en direm criptònims. En canvi, ho seran els que presentin un canvi de grafia, per petit que sigui (¿balls a Valls?).
Com que el creador dels criptònims viu al Maresme, la primera fornada abasta les localitats de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Mataró, a les quals afegim Manresa i Sabadell. Pel que fa a les tres viles costaneres la primera ens avisa que ens poden “premiar demà”, la segona ens convida a estimar-la —”vila s’ha d’amar”— i la tercera, tot perdent agudesa i anant cap a la plana, ens diu que potser cal “matar-ho”. Pel que fa a les dues ciutats d’interior, la bagenca no em trenca pas les oracions sinó que “me’n resa” i la vallesana evoca Guerra —”saba d’ell”— i Pau —un “sa vedell”—.
Envieu-nos criptònims a la Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona o maileu a 100343.1770@compuserve.com. En parlarem.