dijous, 15 de gener de 1998

L’altre 98

Està clar que enguany ens faran empassar bones dosis generacionals de noranta-vuitisme. Era d’esperar. Un diari de Madrid, fins i tot, ja ha començat a reproduir els articles amb què Azorín va encunyar el terme “Generació del 98” l’any 1913, i els il·lustra amb imatges de l’escriptor valencià en plena decrepitud (és a dir, en el seu estat natural). Fa una certa basarda i tot, això d’obrir les pàgines d’opinió d’un diari del dia i trobar-hi una mòmia, però serà bo que ens hi anem acostumant perquè potser la tònica de tot l’any serà aquesta.
Ja posats a fer cas dels números rodons, i atès que aquest és l’article número quatre-cents d’enigmística que té a bé de publicar el suplement de Cultura d’aquest gentil diari, potser convé saber que en aquest incipient 1998 que acabem d’encetar també se celebra el centenari de la mort del genial reverend Lewis Carroll, el pare de la immortal Alícia. Com que de carrollians n’hi ha un munt, al nostre país, suposem que durant els propers mesos podrem fer-nos ressò d’alguna activitat prou suggerent. Ara per ara ens limitem a contraposar un deliciós poema de Carroll a la torturada retòrica dels que acabaven de perdre l’imperi espanyol aquell que fins i tot tenia sol de mitjanit.
El poema en qüestió és el “Jabberwocky” i té la peculiaritat d’estar escrit en un llenguatge inventat. Nou. Fantàstic. Absurd. Secret. Polipoètic. L’adjectivació va a càrrec del consumidor. En tot cas, no està escrit en anglès. Consta de set estrofes i la primera fa: ‘Twas brillig, and the slithy toves/ Did gyre and gimble in the wabe:/ All mimsy were the borogoves/ And the mome raths outgrabe. El “Jabberwocky” de Lewis Carroll és a l’arrel de la tradició anglesa del non-sense que nega el sentit convencional i frega el disbarat. No és ben bé la via carnavalesca o rabelaisiana de tants escriptors excessius però s’hi acosta des de la contenció. Les diverses traduccions que s’han fet del “Jabberwocky” configuren un notable catàleg d’experiments desnaturalitzadors que eixamplen les vies de les diverses llengües usades.
Fins ara en català coneixíem la versió d’Amadeu Viana (a A través de l’espill, Quaderns Crema, 1985) en la qual “Jabberwocky” esdevenia “Barbateixot”. Ara, però, per felicitar l’arribada d’aquest any tan centenari, l’editor del butlletí “Carròlia” ens ha enviat una nova traducció catalana d’aquest clàssic del non-sense. Aquesta versió, acarada al text original en format nadala, ve signada per Josep Maria Albaigès i Maria Dolors Hipólito i en ella “Jabberwocky” esdevé “Endraperós”. Només dues estrofes ens permetran afegir-nos xirois a la tristor existencial d’aquells mítics intel·lectuals espanyols que ploraven la pèrdua de gairebé totes les colònies:
“Bullava el dia, i les ruaus toves/ Bargien i txiaven pels grols,/ Flubles es veien les borgoves/ i xien els ratols! (...) Zim, zam! Zim, zam! Mil tracs i un trac/ la fulla vorpal flipflapà!/ Mort el deixà, i amb el seu cap/ Galomfant retornà!”.