Criptolírica

L'homofonia és el fonament d'un dels mecanismes proposats des d'aquesta columna que més respostes ha suscitat entre els lectors de l'AVUI. Es tractava de trobar criptònims, entesos com els noms de localitats que permeten una doble lectura, i les troballes han estat molt diverses. Però per damunt de totes les trameses rebudes destaca la qualitat formal d'un poema sense títol però amb endreça —Per a l'Ada— que signa Josep Domènech Ponsatí, de Sant Feliu de Guíxols. Són cinquanta-vuit versos plens de mines.
Domènech enceta el seu poema amb tres versos que ja contenen set criptònims: "Mon seny (i mon meló, per metonímia),/ hi van ullar el no-re (gent, cos: ment orca)./ El món s'hi ha fet i no s'hi rebat gens". Val a dir que els criptònims del versaire empordanès abasten topònims d'arreu del planeta, com la ciutat magrebina de Rabat que treu el nas al tercer vers, tot i que la gran majoria són nostrats: "Car dona no he tastat. (I hi ha qui en carda/ deu!). Ho tens cru: illes de solitud,/ tot massa net, i el món roí, arrupit" (versos 4-7, amb sis criptònims ocults més). El criptopoema de Domènech va més enllà de l'exercici estilístic: és un ver cant al desencant amorós. L'Ada de l'endreça apareix com un objectiu inabastable en la seva totalitat ("Si la gran Ada, fent-se la sueca", vers 11è, amb dos criptònims; "Beu de la pena/ meva (me n'hisses més), i fora d'Ada", vs 16-17, amb tres criptònims més).
Empès per la ruta que li marca l'homofonia, el criptopoeta defuig la visió tràgica de l'existència i s'instal·la en un territori carnavalesc: "I ara tu, verga, boa d'ella, amb bell/ ús, fes el salt. (I, si no t'ama, riu.)/ Creix ell: el penis cola, ja fre d'èter./ És d'ella, l'ull estret: bell caire, ca/ l'Ella, i no cal maldar-hi (més sina!)" (vs 18-22, amb 13 criptònims en només cinc versos!). La freqüència d'aparició de topònims disfressats que aconsegueix Domènech Ponsatí és elevadíssima. Recorda, salvant totes les distàncies, el foll capítol del Finnegans Wake en el qual James Joyce va ocultar homofònicament un centenar llarg de noms de rius europeus per "donar més fluïdesa" a la seva prosa. Un subtext fluvial, el del Joyce tardoral, que encara ara porta de corcoll els exegetes del gran autor irlandès.
Domènech, enjogassat, oculta una muller russa a Mollerussa, fa güellar un garrí a Garriguella, s'empesca la pàtria de la vulgaritat a "Vulgària" i es posa filosòfic a Besalú: "Besa l'U (també el Divers)". Els fragments criptolírics reproduïts en aquesta columna oculten homofònicament: Montseny, Montmeló, Ullà, Regencós, Menorca, Montsià, Rabat, Cardona, Cardedeu, Cruïlles, Maçanet, Montroi, Rupit, Granada, Sueca, Beuda, Manisses, Foradada, Berga, Boadella, Bellús, Salt, Tamariu, Creixell, Peníscola, Jafre de Ter, Ullastret, Bellcaire, Calella, Maldà i Messina.
La criptolírica és una aposta dura, però de criptònims n'hi ha pertot. Envieu-nos-en a la Secció Enigmística. Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona o maileu a 100343.1770@compuserve.com. En parlarem.