Personatges exemplars

Una de les peculiaritats de la literatura dita de ficció és la creació de personatges. Éssers que sovint tenen noms i cognoms, edat, caracter —justament els anglesos els anomenen characters—, complexió física, malformacions, família i sobretot conflictes. Són els subjectes de molts relats, les persones interposades mitjançant les quals els autors exposen pensaments que mai no gosarien formular des del seu jo. La sal de la literatura. En algunes tradicions —penso en Pirandello, en Unamuno— aquests éssers sorgits, com se sol dir, de la ploma, es revolten contra el seu demiürg particular. Prenen una fictícia autonomia i rebaixen el seu creador a la seva condició, tot xuclant-lo al fons de les seves existències virtuals. Altres autors, en canvi, efectuen el procés contrari: prenen éssers censats al món dels vius i els entaforen en les seves novel·les sense preocupar-se ni tan sols de maquillar els seus noms i cognoms.
Alguns escriptors s'han entretingut a elaborar magnífics diccionaris enciclopèdics de personatges ficticis. És el cas, per exemple, de l'italià Gesualdo Bufalino que va publicar un interessant Dizionario del personaggi di romanzo (Mondadori, 1989) que inclou entrades com Simplicissimus, don Quixot, madam Bovary o Ulisses (l'homèric i el joycià). La utilitat didàctica d'aquesta mena de volums no treu que siguin materials propers a la mítica enciclopèdia de Tlön borgiana, on es cartografiava un univers paral·lel al nostre, tan desconegut com fascinant. O a un magnífic diccionari de llengües inventades que ha escrit el poeta italià Paolo Albani. Fa poc, en una de les moltes trobades entre escriptors desvagats que propicien les cuites de sant Jordi, Jordi Puntí —autor del flamant recull de contes Pell d'armadillo— em deia que ell col·lecciona llibres inexistents que apareixen esmentats en obres literàries i que ja en té un grapat d'inventariats.
Aquesta flaca d'en Puntí admet un complement que potser ens permetrà oferir personatges aptes per a unes obres tan exemplars. Personatges extrets de la nostra realitat quotidiana que algun "creatiu" ha llançat a la vida per exemplificar algun formulari. Vaig topar amb el primer fa poc, quan un afer burocràtic em va exigir visitar una màquina d'aquestes que la parla ha batejat com "fotomatons". Mentre esperava el bloc de quatre clònics que s'estaven revelant a l'interior d'aquell quiosc, em vaig fixar en la mirada bovina d'una de les noies que sortien fotografiades en un dels plafons laterals.
És un exemple dissenyat per demostrar que les fotos que fa la màquina serveixen per fer-se el carnet d'identitat. El document exemplar, com els reals, està signat per la "Fábrica Nacional de Moneda y Timbre". Va ser expedit el 13-05-1996 i caducarà el 12-05-2006. És el número de DNI 99999999-R i correspon a una tal "Carmen Española Española". No cal dir que es detecta un esforç per no coincidir amb cap persona de carn i ossos. Coneixeu altres personatges tan exemplars com aquesta Carmen?