dijous, 4 de març de 1999

Ian Monk

Encara que sembli una cosa tan fixada als pleonàsmics llibres de text com el surrealisme o l'op art, els fascicles de "La Bibliothèque Oulipienne" segueixen sortint. L'Oulipo —l'obrador de literatura potencial fundat per Raymond Queneau fa més de trenta anys— és ben viu. Els seus membres es reuneixen periòdicament i no han deixat de compondre noves "constriccions" ni d'exemplificar-les amb nous textos experimentals. Els fasicles 1-52 d'aquesta mítica biblioteca són a l'abast en 3 volums recopilatoris reeditats per l'editorial Seghers (1990), mentre que el 4rt volum, amb els fascicles 53-62, va sortir publicat a Castor astral (1997). Des d'aleshores l'Oulipo ha generat 40 butlletins més, alguns signats per membres històrics com Harry Mathews, Jacques Bens, Claude Berge, Jacques Jouet, François Caradec, Jacques Roubaud o Paul Fournel i d'altres per autors més joves. L'últim, el número 102, ve signat per Ian Monk: un escriptor anglès instal·lat a Lille que tot just trenteja.
Monk ja havia tingut la gosadia de traduir a l'anglès el relat monovocàlic "Les revenentes" de Georges Perec —escrit només amb es—. La versió anglesa va sortir en 1996 a The Harvill Press en un recull de tres treballs perequians traduïts per Monk sota el títol global de "Three": "Quel petit vélo à guidon chromé au fond de la cour?", "Les revenentes" i "Un cabinet d'amateur". Concretament en anglès "Les revenentes" van esdevenir "The Exeter Text: Jewels, Secrets, Sex" i, títol a banda, el major canvi que Monk es va permetre va ser passar el temps present francès a passat, atès que els verbs regulars anglesos afegeixen la monovocàlica terminació -ed quan es posen en temps passat.
Per al seu debut entre els "oulipienne" Ian Monk ha dissenyat una constricció anomenada fractal que li permet fer una sèrie de poemes de dimensions creixents. "Aquesta sèrie de poemes és fractal —escriu Monk— en el sentit que cada part està organitzada de la mateixa manera, és a dir n1, n2, n3, n4; la primera xifra és el nombre d'estrofes, la segona el nombre de versos, la tercera el nombre de mots i la quarta el nombre de lletres. Per tant, a cada nivell, "n" és el nombre de versos dins de cada estrofa, de mots dins de cada vers i de lletres dins de cada mot". El primer poema té dues estrofes de dos versos compostos de dues paraules de dues lletres: "So, is/ Ur me? // In us/ We am". El segon ja té tres de tot: "One you are:/ him and her/ fit our sex.// Two you tup/ egg and dip/ fed our maw. // One and two/ tip toe out/ new rib jig". El cos de lletra decreix a cada poema. L'últim de l'opuscle consta de nou estrofes de nou versos cadascuna i cada vers està compost de nou paraules de nou lletres. Monk diu que és una novena combinatòria, ja que cadascun dels 81 mots apareixen una vegada a cada vers i una vegada en cada posició abans de retornar a la seva posició inicial.
L'Oulipo cada cop s'assembla més a aquesta novena d'Ian Monk. No mor. Recomença.