Geneanalogia

Les llengües semítiques permeten una escriptura de caire consonàntic que transforma les vocals en mers accessoris, de manera que un lector no avesat pot confondre una taca amb la teca o un pecat amb un paquet. La recent mort de Tip —l'humorista valencià que en realitat es deia Luis Alberto Sánchez Polack— ha fet sortir a la llum el seu curiós segon cognom. Per a un valencià trasplantat a Madrid que mai no va amagar la seva nostàlgia per l'època franquista, aquest "Polack" no podia passar desapercebut. Per força havia de provocar al·lusions a la nostra presumpta addicció a les "poloneses".
Però no són pas les teories que circulen sobre l'agermanament entre catalans i "polacos" el que provoca aquesta columna, sinó la tripleta fonètica PLK. En la seva última novel·la anomenada La cabeza de plástico Ignacio Vidal-Folch parla del pintor nord-americà Jackson Paul Pollock. Pollock, rei de l'abstracció i pare de l'action painting, és considerat un dels últims artistes del segle impermeables a la tantes vegades anunciada mort de l'art. Vidal-Folch es permet ironitzar sobre la manca de tremp d'un artista d'origen balcànic anomenat Pilic, tot comparant-ne el nom amb el més contundent del nord-americà. La broma, que encaixa prou bé en el to general de la novel·la, em va portar al cap la mitificada figura del pedagog i polític socialista Josep Pallach i Carolà. El figuerenc Pallach no desmereix al costat de Pollock. Les histriòniques figures de Pilic i Sánchez Polack completen un pòquer de parents de qualsevol Piluca que podríem batejar amb el nom de geneanàlegs.
Pallach, Pilic, Polack i Pollock formarien una sèrie geneanalògica PLK de rang 4 i ens inspira una proposta claríssima: trobar sèries de cognoms que comparteixen sons consonàntics. No és una proposta fàcil, més enllà de les parelles cèlebres de quasi homònims com Dupont & Dupond, Hernàndez & Fernàndez, Pujol & Pujals o Le Penn & Li Peng. Per això aquesta fal·lera geneanalògica estarà regida per ben poques normes: caldrà treballar amb cognoms documentables, de tres o més consonants, i tenint en compte que la tripleta mestra ha de respondre a una transcripció fonètica aproximada del cognom. En el cas del PLK de rang 4 que suscita la proposta només l'enyorat Pallach contravindria lleument l'analogia fonètica —perquè la "ll" de Pollock es pronuncia "l"— i, en canvi, la diversitat de grafies de la K (-ch, -c, -ck) n'augmentaria l'interès estètic.
Com més llunyans siguin els cognoms relacionats en aquesta mena d'arbre geneanalògic, millor. Que el poeta mallorquí Blai Bonet pugui encetar sèrie BNT amb el novel·lista espanyol Juan Benet o el dramaturg Josep Benet i Jornet té un interès enigmístic baix. En canvi, el novel·lista anglès Arnold Bennett, el pedagog francès Alfred Binet o el naturalista suís Charles Bonnet ja afegeixen una mica més de color a la sèrie BNT. Envieu geneanàlegs a l'AVUI (Secció Enigmística). En parlarem.