Traduir Perec (2)

La setmana passada destacàvem les virtuts enigmístiques de la traducció catalana de La vida manual d'ús de Georges Perec (Proa, 1998) signada per Annie Bats i Ramon Lladó. A banda dels calembours, l'obra presenta un munt d'obstacles a la literalitat que cap bon traductor no pot negligir. Així, al capítol XXXV, Perec reprodueix els jocs lingüístics, endevinalles i problemes lògics que resol un personatge alsacià anomenat Abel Speiss. Un dels problemes de lògica és la típica sèrie d'elements ordenats segons un criteri secret que incita a la pregunta: "quin ve després?" El traductor a l'espanyol, aliè al mecanisme, es limita a reproduir la sèrie original: "U D T Q C S S H". Els catalans, per contra, n'alteren l'últim element —"U D T Q C S S V"— perquè són capaços de desxifrar-ne el sentit abans de posar-se a traduir. Tant en francès com en espanyol com en català la resposta (que Perec no dóna) a l'enigma és una N, perquè N és la inicial del dígit 9 escrit en qualsevol de les tres llengües i la sèrie original conté les inicials dels vuit primers números en francès.
Al capítol XCIV Bats i Lladó donen una altra mostra de bon criteri en reinventar la mitja dotzena d'exemples extrets d'un suposat recull de tres mil calembours tipogràfics que Perec atribueix a Jean-Paul Grousset i que ells retitulen A mi sí que re m'hi fa. Els dos millors de Perec: "Un compartiment de première casse" (que juga entre la primera classe ferroviària i la caixa alta tipogràfica) i el magnífic "Visitez l'Italique!" (literalment "visiteu la cursiva!"). Els millors de Bats-Lladó: "Anar a impremtes i rodolins" i "Premso, doncs existeixo".
El "tour de force" dels traductors al català adquireix tons èpics en el capítol LI. Annie Bats i Ramon Lladó estan ja avesats a les constriccions —notablement amb Exercicis d'estil de Queneau (Quaderns Crema, 1989) i Impressions d'Àfrica de Roussel (Edicions 62, 1991)—, però aquí se superen per aconseguir gairebé "transliterar" les 179 frases d'exactament 60 caracters que formen una de les llargues enumeracions perequianes al capítol LI (pp 267-272). Una traducció literal d'aquests 179 personatges empresonats en una frase numerada de 60 caracters cadascuna hauria estat un exemple de matusseria que d'altres traduccions de La vida... a d'altres llengües s'han permés i que sortosament la catalana defuig amb brillantor.
Per acabar, una anècdota. Com a perequià contumaç que sóc, em vaig permetre fer-los notar que havia detectat un curiós "estupendo" a la pàgina 320 de la seva acurada traducció. Però no era un error, sinó una llicència. Aquest "do" final tan poc normatiu és un recurs per conservar els hipogrames que Perec va ocultar al capítol LIX: els cognoms dels seus companys de l'Oulipo. L'estupenda terminació "do" forma el cognom de Jacques Duchateau. La frase "a Noè l'art nàutic" enclou Noël Arnaud; "...arriba nedant a Calvi i nota..." enclou Italo Calvino i, poc o molt, hi apareixen tots. Georges Perec ha tingut els traductors que es mereixia.