dijous, 28 de gener de 1999

Traduir Perec (1)

La recent publicació de La vida manual d'ús de Georges Perec permet parlar de les dificultats que comporta la traducció de jocs de paraules. Perec, autor verbívor i creador d'enigmes, no es va estar d'insertar calembours, homofonies, criptogrames o mots seriats a la seva obra magna, publicada a París per Hachette en 1978, vessada a l'espanyol per Josep Escué (Anagrama, 1988) i, en un joc de simetries decennial, traduïda ara al català per Annie Bats i Ramon Lladó (Proa, 1998). Considerades en la seva globalitat, les dues traduccions són bones, però un petit detall les diferencia i decanta la balança de la banda de Bats-Lladó: el criteri triat a l'hora de traduir els jocs de paraules. Escué opta per explicar-los en llargues NdT (notes del traductor); Bats-Lladó proven de reproduir-los, amb millor o pitjor fortuna, i prescindeixen de tota NdT.
Així, per exemple, al capítol LII, Perec reprodueix targetes de visita humorístiques d'una botiga d'articles de broma. Per exemple: "Adolf Hitler. Fourreur". Escué tradueix literalment "Peletero" i en una NdT ens adverteix que "fourreur" sona com "führer". Bats-Lladó opten per canviar-li la professió i el fan "firaire" (de so proper a "führer"). L'opció s'aguditza amb un tal "Jean Bonnot" que fa de xarcuter. Escué ens avisa en NdT que "jambonneau" vol dir "lacón", però Bats-Lladó prefereixen canviar el nom del xarcuter i Jean Bonnot esdevé "Pere Nil Serrano". El mateix li passa al gastro-enteròleg Dr. Thomas Gemal-Lalles (homòfon de "j'ai mal à l'estomac": em fa mal la panxa). Escué el ventila amb una NdT i Bats-Lladó el transformen en el Dr. Tiravents. Algunes opcions són discutibles, però sempre és millor que el traductor no interrompi la lectura amb les seves glosses. Hi ha exemples flagrants. Una targeta de visita humorística a nom de la senyora "Madeleine Proust" no es pot deixar tal qual mai de la vida. En una versió catalana cal traduir-la, tal com han fet Bats i Lladó, com la senyora "Magdalena Proust".
L'art de traduir jocs de paraules ha de partir del convenciment que els calembours no tenen una estructura profunda, sinó que neixen per la fascinació que provoca en el seu autor la proximitat de dues paraules. Per tant, reproduir-ne l'efecte pot voler dir allunyar-se del sentit original. Al capítol LXXVII Perec descriu una caricatura en la que un client de restaurant descobreix una mena de cordó a la sopa i protesta indignat. El maître ha fet cridar el xef per demanar-li explicacions i aquest, sense immutar-se, es limita a respondre "tot cuiner té els seus truquets". La traducció a l'espanyol és literal. La inevitable NdT ens informa que en francès el mot "ficelle" vol dir "cordill" i també "truc", de manera que la resposta del xef té un doble sentit. En català, Bats i Lladó fan que el client descobreixi una mena de cartolina a la sopa i el canvi del cordó al cartonet els permet resoldre el calembour brillantment, perquè aleshores el xef es limita a dir: "tots els cuiners tenen cartes amagades"!