L'espai biogràfic és cabdal en les lletres anglosaxones. A les mítiques biografies de Richard Ellmann (James Joyce o Oscar Wilde) últimament hi podem afegir les signades per Derek Hudson (Lewis Carroll) o David Bellos (premiat amb el Goncourt de biografia per la traducció francesa del seu monumental fresc de Perec). Són autors que han aconseguit compaginar la pausada vida universitària amb una frenètica activitat investigadora més pròpia d'un detectiu. Autors que podrien protagonitzar la magnífica novel·la de Julian Barnes "El lloro de Flaubert". És en aquest context on cal situar el relat biogràfic de Simon Winchester "El professor i el boig" (Edicions 62), bastit a partir de les vivències comunes de tres grans personatges: el doctor nordamericà William Chester Minor (alienat mental obsedit pel sexe que va viure tancat en un sanatori victorià), el professor James Murray (un xicot de casa humil que va capitanejar una obra cabdal de la lexicografia universal) i, justament, el monumental "Oxford English Dictionary" que se'n derivà (70 anys de feina per aplegar 414.825 mots prolixament documentats que constitueixen, encara avui, el retrat principal de la llengua anglesa "fixada").
Les relacions entre els dos homes passen pel diccionari. Després d'anys d'incerteses, l'incansable James Murray es fa càrrec de la direcció del OED i distribueix una crida sol·licitant lectors amatents que s'ofereixin a buidar tota la producció literària en anglès a la recerca dels mots i dels seus diversos sentits. Minor inverteix la rotunda immensitat del seu temps lliure a respondre la crida i n'acaba esdevenint el principal proveïdor amb una discreció que encurioseix Murray. Winchester parteix del relat espuri de la seva primera trobada a Broadmoor (on Minor restava confinat) per anar estirant els fils dels tres grans protagonistes del seu llibre (Minor, Murray i l'OED). Quan Murray arriba a Broadmoor es pensa que va a reunir-se amb el director del sanatori, però en realitat el seu home és un dels pacients més antics del centre: un paranoic que va matar un home i que mai més no sortirà del pou amarg de les seves obsessions sexuals.
La navegació constant pel mar dels mots obrarà un efecte balsàmic en l'alienat. Durant dues dècades llargues les seves meticuloses fitxes arribaran puntualment al quarter general de Murray, i això el convertirà en un col·laborador imprescindible. La prosa àgil de Winchester ens transmet l'emoció de l'investigador que aconsegueix reconstruir un fet excepcional. El relat està ple d'exemples que faran vibrar els lectors amb sensibilitat lingüística però que no embafaran mai els menys paraulers. Tant de bo la lectura d'aquest gran llibre esperoni algun escriptor desvagat a escriure un relat biogràfic de Joan Coromines que ens submergeixi en la titànica elaboració del seu "Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana". Està clar que ell és el nostre professor. Però ¿qui seria, el boig?