dijous, 10 de febrer de 2000

Beaux Présents

Uns dels artificis menys coneguts de la literatura potencial són els poemes de circumstàncies fets a partir d'alfabets "personalitzats". L'obsequiosa constricció s'anomena "Beaux Présents" i es basa en l'escriptura circumscrita a les lletres que conté el nom del destinatari del poema. El més cenyit d'aquests Bells Presents, per exemple, està dedicat a l'Oulipo i per tant al poema només hi són admeses cinc lletres: i, l, o, p, u. En d'altres casos es permet la introducció de lletres alienes segons regles molt precises. Georges Perec va dedicar "Beaux Présents" a Claude Berge, Marie-Jeanne Hoffenbach, France Mitrofanoff, Mark Cholodenko, Franck Venaille, Jacques Vallet i Georges Condominas. Alguns consten a l'"Atlas de littérature potentielle" (Gallimard, 1981) i tots en una antologia aplegada per Eric Beaumatin, Marcel Bénabou i Bernard Magné sota el títol "Beaux présents belles absentes" (Seuil, 1994). Són poemes d'amistat i afecte. Elogis a les relacions que prenen el nom de l'amic com a únic univers possible.
L'artifici dels "Beaux Présents" va evolucionar fins arribar a una bellíssima maduresa en el terreny epitalàmic. Perec s'acull a l'antiquíssima tradició de l'epitalami —poema nupcial escrit en metres diversos que ha estat practicat des de Catul a John Donne passant per Safo, Ronsard o Shakespeare— i el reformula des d'una perspectiva potencial. Els seus epitalamis lipogramàtics fonen les lletres dels nous esposos en un alfabet reduït des del qual es genera el poema. Així, en les noces de Sophie Binet & Michel Dominault el 24 de maig de 1980 a Chambroutet el poema flueix combinant només 15 lletres —a, b, c, d, e, h, i, l, m, n, o, p, s, t, u—, en el poema que Perec va llegir al casament d'Alix-Cléo Blanchette & Jacques Roubaud el 15 de juny de 1980 a París l'epitalami admet 17 lletres — a, b, c, d, e, h, i, j, l, n, o, q, r, s, t, u, x— i, finalment, en el de Kmar Bendana & Noureddine Mechri el 15 d'agost de 1981 a Hammam-Lif (Tunísia) l'alfabet queda reduït a 13 —a, b, c, d, e, h, i, k, m, n, o, r, u—.
Potser el millor poema és aquest tercer. Les lletres no comunes de cadascun dels nuvis van entrant a cada estrofa, com ofrenes. La cinquena secció d'aquest epitalami fa:
"Mon amour mon nombre d'or
Beau ramoneur de ma brume
Beau maraudeur de ma nue
Noue en bordure de ma demeure
un bandeau brodé d'aurore".

Aquesta nova perspectiva perequiana va tenir seguidors. Marcel Bénabou, per exemple, va utilitzar l'artifici per retre homenatge a Perec fent servir només les set lletres del seu nom, a "Georges Perec, prèsent (lipogramme en 19 léttres)". Posteriorment, els oulipistes van crear la "belle absente", una fórmula que recolza en un alfabet simplificat que renuncia a les lletres "exòtiques" k, w, x i y, de manera que totes les altres apareixen a cada vers llevat d'una, en una mena d'acròstic per absència. Aquest article és un Bell Present per al protagonista de "La tesi doctoral del diable", de Josep Palau i Fabre.