dijous, 3 de febrer de 2000

Llull inesgotable

El proppassat 23 de gener Josep Mercadé Riambau va inaugurar a Vespella de Gaià, al Tarragonès, una escultura en homenatge a Ramon Llull anomenada "Art de trobar veritat". El fet gairebé coincideix amb l'arribada a les llibreries d'un volum imprescindible per als que provem d'anar entenent la complexa obra de Llull sense emprenyadores interferències de caire folklóric com aquella infausta novel·la de Lluís Racionero que es deia "Raimon o el seny fantàstic" (Laia, 1985). La bona notícia bibliogràfica d'aquesta temporada de Nadal es diu "L'art de Ramon Llull i la teoria escolàstica de la Ciència" (Quaderns Crema, 1999) i és un interessant assaig de Josep Maria Ruiz Simon que situa la ciència lul·liana en el seu paper de programa alternatiu a l'artistotel·lisme averroista imperant en el temps del "Doctor Il·luminat". Ruiz Simon, que ha dedicat anys de tesi i de vida a aquest tema, inclou en un apèndix final les diverses figures amb què Llull acompanyava les seves "Arts" per tal de demostrar-ne els arguments. Són figures força (des)conegudes, majoritàriament basades en cercles concèntrics com dianes —les seccions numerades de les quals giressin per separat— i que han fascinat generacions de llecs, profans, entesos i savis per la seva diàfana visualització de la combinació d'elements.
Josep Mercadé no només s'ha sentit fascinat pels cercles giratoris lul·lians. Ha decidit anar més enllà i utilitzar-los per construir el que ell anomena "La inesgotable màquina de versos": dos grups de 6 i 5 cercles concèntrics —6 el dels versos senars i 5 el dels parells, tots dividits en 6 sectors— que permeten fabricar un quatrilió de poemes de dotze versos decasíl·labs rimats a partir de la combinació de sintagmes breus, sovint mots solts. Com els "Cent mille milliards de poèmes" de Queneau, però a la lul·liana manera. Mercadé encapçala les instruccions d'ús del seu artefacte amb unes consideracions delicioses: "imagina que l'amor de la teva vida no et fa cas i que decideixes adreçar-li tants poemes d'amor com siguin necessaris per a conquerir-lo. Si no vols copiar de l'infinit arsenal que et proporcionarien tots els poetes, d'Ausiàs March a Salvat-Papasseit, aquesta màquina et soluciona el problema. Aquests dos cercles et produiran, si vols, una munió inexhaurible de poemes amorosos diferents". Quin descans, per als negats per a la rima, no?
El dia de la inauguració de la seva escultura a Vespella Mercadé va llegir dos del quatrilió de poemes de dotze versos decasíl·labs que emanen del seu prodigiós artefacte. El primer feia així: "Casa de pau, replega ma nuesa/ en el bressol de besos tardorals./ Porta de Déu, escampa ta dolcesa/ sobre el dolor de gestos infernals./ Vèrtex sens gel, arranja ta tendresa/ cap al cimal de ròssecs eternals./ Flama sens foc, arrela ma saviesa/ sota el batec de ritmes terrenals./ Ona de llum, carrega ma riquesa/ dins del tresor de danses triomfals./ Pedra de llamps, dibuixa ta promesa/ per tot brogit de càntics immortals." Llull sempre és Llull, d'anada i de tornada.