L'exili de Sant Jordi

La diada de sant Jordi de l'any 2000 passarà a la història per l'acolloniment amb què l'han encarada els editors, distribuïdors, llibreters i autors d'èxit. És a dir, el sector en pes. Ni els més vells del meu barri no recordaven una conjunció de dates tan desavinent per al negoci de vendre llibres: diumenge sant en ple èxode vacacional. Als lectors constants això no els fa ni fred ni calor, perquè no depenen d'una oferta massiva per sentir la necessitat de comprar i, sobretot, de llegir llibres. Però com que la gran majoria de mortals són lectors ocasionals cal reconèixer que la por general no és infundada. ¿Sentiran l'impuls anual de comprar un llibre en la plàcida quietud de la segona residència? ¿Hauran previst de comprar-se'l abans de fer les maletes? La solució, a les declaracions dels responsables del gremi que duran demà els diaris. Esperem que moderadament optimistes.
Sense que serveixi de precedent vull aprofitar l'avinentesa per donar-los una exclusiva periodística: enguany fins i tot sant Jordi ha fotut el camp i s'ha agafat una setmaneta de vacances. Aquest matí mateix l'han vist pel districte catorzè de Saragossa, passejant dissimuladament per la "calle 23 de abril", però ja fa dies que volta. Potser ofès per la fugida massiva dels seus admiradors habituals, el sant patró de la lletra impresa, enquadernada, distribuïda, venuda i cobrada va facturar drac, cavall, espasa i llança en un vol intercontinental i se'n va anar a veure món el proppassat dimecres de cendra. Els seus admiradors japonesos li van aconsellar un d'aquests tours (de force) turístics que tant els agraden, de manera que dimecres 19 sant Jordi va aterrar al "sector El Valle" de la capital veneçolana Caracas i es va passejar per la "calle 19 de abril".
L'endemà volava cap a Mèxic i es va fer un tip de buscar llibreries de vell a la "avenida 20 de abril" de Valle de Santiago, una població de Guanajato. Divendres sant es va acostar al Brasil, com qui no vol la cosa, i es va hostatjar a la "rua 21 de abril" del bairo Alto da Glória de la ciutat de Curitiba, a l'estat de Paraná. Ahir, dissabte sant, va tornar a travessar el toll i va passejar la seva córpora majestàtica per la "Via XXII Aprile" de Venezia, un carrer paral·lel al Gran Canal que hostatja les esglésies de sant Fèlix i santa Sofia. Demà, després del sojorn aragonès, s'acostarà fins a la freda Lleó, a la recerca de la "calle 24 de Abril", i les males llengües afirmen que encara allargarà un dia més, com fan tants escolars i no pocs ciutadans. Això sí, el dimarts 25 les fonts es contradiuen perquè els uns el fan a la "piazza Venticinque Aprile" de Milà, prop de l'estació Garibaldi, i els altres el situen al "carrer del Vint-i-cinc d'Abril" de Benicàssim, a la Plana Alta. És clar que aquesta "cronovia" i moltes d'altres que hi ha escampades pel País Valencià commemoren la pèrdua dels Furs a mans del Borbó Felip V. I això sempre fa de mal recordar. No prenguis mal i torna, sant Jordi.