dijous, 17 de maig de 2001

Fortuny and the Coconuts

Jordi Fortuny acaba de treure un nou llibre de mots encreuats que farà les delícies dels seus nombrosos seguidors. Després del "Crucigramas de vanguardia" aparegut l'any passat, aquest sant Jordi ha reincidit amb "Crucigramas informales" (també a l'editorial barcelonina Robinbook), 70 encreuats inèdits sense forma regular de graella. L'informalisme exquisit de les definicions que duen la marca Fortuny està renyit amb la informalitat. Fortuny és molt més formal del que sembla. Si et diu "no dispares, que está solo" i no descobreixes com és que la solució ha de ser "dispar", més val que et dediquis a una altra cosa. Si no somrius quan descobreixes que la resposta a "a medida que se va haciendo mayor, menos ropa necesita" era "escote", no cal ni que en parlem. Entre els incondicionals de Fortuny que sempre fan constar els editors hi ha l'eterna Ana María Matute. Entre els inconfessables, el general Galindo. Les seves graelles són, doncs, camps de batalla on els mots xoquen i els sentits es divideixen tot creant un veritable castell de mots d'artifici.
Aquest diumenge 20, a l'hora de l'Ängelus, Fortuny serà en un confessionari instal·lat al Museu del Joguet de Figueres, a disposició dels seus adeptes i/o detractors. Per culminar l'exposició "Lletres en joc" sobre la història dels mots encreuats, la majoria de crucigramistes professionals catalans hem acordat seure de dotze a una del migdia en uns metafòrics confessionaris encreuats distribuïts per les instal·lacions del Museu. La idea és que els usuaris de les diverses seccions de passatemps de la premsa diària catalana puguin associar una cara al repte diari i expressar verbalment tot tipus de crítiques, lloances, comentaris i exabruptes sobre l'encreuat de cada dia. Perquè sovint la relació entre crucigramista i lecto-escriptor és intensa, però poques vegades es pot personalitzar. Naturalment, per més metàfora de confessionari que hi hagi, els crucigramistes no estem capacitats per impartir absolucions a ningú i aquest diumenge ens haurem de limitar a repartir solucions.
Hi serem presents, si tot va bé i cap quadret negre ho impedeix, els que dia rere dia fem ballar el cap dels verbívors des de les seccions de publicacions com "El Punt" (Joan Giralt i Jordi Soler), "La Vanguardia" (Fortuny i un servidor), "El Periódico" (els encreuats de CC Plandiura i Anna Genís, que també fa els de "El Temps", i els autodefinits de Jep Ferret i Marc Isern), "El País" (Pau Vidal), "Serra d'Or" (Raixu), "Enigma Card" (Enric Garcia i Magda Torrents) i, naturalment, el titular de la secció d'encreuats i Scrabble de l'"AVUI", Miquel Sesé. També hi haurà gent que n'havia publicat i d'altres que en publiquen en l'àmbit local. De fet, tots els visitants que puguin aportar dades (i retalls) sobre la seva presumpta activitat crucigramista seran convidats a figurar en el cens de crucigramistes catalans que queda dipositat als arxius del Museu del Joguet.
L'acte es clourà amb l'audició emocionada del bolero de Rafael Bracero "Mi crucigrama" i del tema dels Blues de Rostoll "Mots encreuats", que ja és la banda sonora oficial de l'exposició.