El ball de Ross Eckler

Ross Eckler és un home tenaç. Fa més de tres dècades que aquest matemàtic nord-americà edita una publicació trimestral anomenada "Word Ways" on es publiquen articles especialitzats en "logology". Als Estats Units la ludolingüística més sofisticada pren aquesta denominació tautològica (i una mica rimbombant) des que en 1965 Dmitri Borgmann la va posar en circulació. Eckler va succeir, justament, Borgmann i Howard Bergerson al capdavant de "Word Ways". Els seus dos predecessors, reputats ludolingüistes i autors de llibres prou divulgats, només van durar un any cadascun, de 1968 a 1970. En canvi Ross, al costat de la seva esposa Faith, va deixar-ho tot en aquell llunyà 1970 per fer-se editor d'una publicació minoritària de disseny "ciclostilat" i distribució postal que encara avui fabriquen artesanalment a Morristown (New Jersey).
A mitjan anys noranta Ross Eckler va decidir d'aplegar en un volum el material que anava atresorant després d'anys i panys d'escriure i editar articles. El seu llibre fa ballar l'alfabet ("Making the Alphabet Dance". St. Martin's Press. New York, 1996) d'una manera prou radical perquè els verbívors salivin, tot i que és dels que s'entretenen més en el paradigma que no pas en el sintagma, fins al punt de prescindir de la vessant més literària dels jocs de paraules. La formació matemàtica d'Eckler sura pertot. Potser no acostuma a inventar, però en canvi la seva riquesa d'exemples en anglès, fruit del treball constant durant decennis, fa feredat. Ell mateix compara els "logologistes" amb els col·leccionistes de segells, monedes o cromos. Per exemple, mostra la seva col·lecció de les 676 paraules que contenen els 676 possibles "bigrams" (combinacions de dues lletres seguides) des de "bazAAr" a "puZZle": "bazAAr, ABout, bACk, hAD, AEsthetic, AFter, AGainst, AHead..." La proposta és fàcil d'adaptar: "grAAl, ABsolució, hACa, cADa, rAEm, cAFè, AGricultor, AHir..."
Les col·leccions de mots són infinites. Després del "bigrames" venen els "trigrames". Amb els "tetragrames", per exemple, es poden buscar 24 paraules que continguin les 24 permutacions possibles de 4 lletres. Què sé jo, de "AIRT": paRTIA, TRIAria, TIARa, mARITal, TRAInt, canTAIRe, veRITAble, pARTÍcula, mATRIu, milITARs, coopeRATIva, sÀTIRes, avaRIAT, dIATRiba, TIRAdes, tRAÏTs... Encara que sembli mentida, aquesta mena de col·leccions han generat grans passions entre els entomòlegs de la llengua. Eckler recull un enigma basat en un "trigram" que va tenir mig país en dansa durant mesos. La primavera de 1975 Bob Grant el va llançar des del seu programa de ràdio a la WMCA de New York: només hi ha tres adjectius en anglès que acabin en -gry. Dos són "angry" —enfadat— i "hungry" —afamat—, molt comuns. Quin és el tercer?. El repte va saltar d'emissora en emissora. La resposta era "meagry" (sinònim de "meager", escàs, migrat). Però la febrada del GRY va provocar llarguíssimes col·leccions de noms propis, cognoms, ciutats russes, muntanyes poloneses, illes siberianes, mots obsolets i tota mena de paraules documentables que acabessin en GRY, encara que no fossin adjectius.
En català hi ha poquíssimes paraules documentables que llueixin quatre consonants seguides. Algú s'anima a practicar el ball de Ross Eckler?