dijous, 7 de juny de 2001

L'àlbum de Toni Civit

La setmana passada ens vam introduir en les procel·loses aigües del col·leccionisme verbal de la mà del ludolingüista nord-americà Ross Eckler. Les seves extenses col·leccions de paraules morfològicament relacionades són una prova de l'existència d'una via entomològica en certs negocis verbals. Avui saltem de Morristown (New Jersey) al Maresme, perquè el mataroní Toni Civit ha completat una de les col·leccions més preuades entre els verbívors: les 120 varietats de mots pentavocàlics en català corresponents a les 120 maneres de combinar les cinc vocals. Civit omple totes les caselles que separen AEIOU (faceciòfug: el qui defuig les facècies) de UOIEA (sudorífera: que provoca suor) amb enginy no exempt de facècies i, intueixo, després d'una bona suada.
La prodigiosa col·lecció de Toni Civit es divideix en cinc apartats subdividits alhora en cinc grups de sis quintets vocàlics. Per exemple, a l'atzar, la tercera mitja dotzena de quintets de la A la formen les paraules: acordéssiu (AOEIU), aconseguir (AOEUI), agonitzeu (AOIEU), platòniques (AOIUE), aboquessis (AOUEI) i aprofundiment (AOUIE). Naturalment, no totes les solucions amb què Civit omple la graella de 120 forats són tan poc conflictives com aquestes. Algunes són paraules expressament invocades per a l'ocasió. Començant pel "faceciòfug" inicial, que ja fa anys va ser establert des d'aquesta columna com la millor solució per subsanar l'absència d'un pentavocàlic AEIOU amb entrada als diccionaris catalans. De fet, en aquell ja llunyà 1994 els lectors de l'AVUI van permetre trobar solucions més o menys vàlides per a 113 de les 120 combinacions possibles. Ara Civit remata la col·lecció amb aportacions molt imaginatives per vèncer els quintets més eixorcs.
Així, pren el "faceciòfug" (proposat pel matemàtic badaloní Francesc Serra) com a punt de partida i inaugura una tradició que el mena als mots "kaiseròfug" (AIEOU) —qui defuig el Cèsar— i "estigmatòfug" (EIAOU) —qui defuig els estigmes—. La majoria de terminacions en -AU viuen de les formes verbals mallorquines: versionau, despotricau, interrogau, hipotecau, col·legiau, potinejau... Civit també convoca alguns gentilicis per acompanyar la menorquina (EOUIA) i les mallorquines (AOUIE). Al costat d'una "cotlliurenca" (OIUEA), una "bielorussa" (IEOUA) i uns "ucraïnesos" (UAIEO) ben canònics, trobem uns ecumènics "kurdoarmenis" (UOAEI) i, fins i tot, un dubitatiu "finlandesorus" (IAEOU) natural de Carèlia, tot i que aquest potser més aviat seria exemple de carència.
A banda del mig finès mig rus, algunes de les solucions adoptades són de compromís. La casella IEUAO només queda coberta gràcies a un "sine qua non" que Civit considera "llatinòrum indispensable". D'altres, com la IEAOU i la OUAEI, són ventilades per la vida digital: 1039 i 2/4 de 5. I encara un parell més són clarament discutibles: un presumpte avió equipat amb servei quirúrgic —aeroquir (AEOUI)— i l'afecció que pateix qui no té neurosi —aneurosi (AEUOI)—. L'àlbum de Toni Civit és ben ple i força al·lucinògen (AUIOE), però potser algun altre entomòleg visitarà aquest mercat verbívor amb nous cromos per suplir els que estan una mica arrugats.