dijous, 14 de juny de 2001

Se'ls acudí a Alcúdia

Durant aquest mes de juny el centre del món verbívor és a la localitat mallorquina d'Alcúdia, un dels indrets on opera la Fundació Bertelsmann. Aquests lletraferits germànics, parents de diversos segells editorials, han organitzat una ambiciosa activitat lúdica anomenada "La Meva Ciutat en un Joc" (MICEJ). La proposta va adreçada als estudiants de segon cicle d'ESO i conjumina dos dels adjectius que últimament estan més en voga: virtual i presencial. S'hi juga a través de la xarxa (a www.fundacionbertelsmann.es us en daran detalls) i també a la Biblioteca Can Torró d'Alcúdia. La base de l'experiència és un quadern de notes d'un antiquari gironí del segle XVIII anomenat Baruc Bonsenyor que era molt aficionat als secrets de la criptografia. Naturalment, el quadern té passatges foscos que cal completar i acaba, en 1850, amb un missatge mai no desxifrat que oculta l'amagatall d'un enorme tresor d'or enterrat pocs anys abans pel caçador nord-americà Thomas Jefferson Beale i els seus homes.
Com aquell qui no vol la cosa, el quadern de bitàcola del MICEJ és un dels primers llibres catalans que versa sobre criptografia. Sense cap altra pretensió que encuriosir els jugadors i enganxar-los al joc que els proposa, el presumpte Baruc Bonsenyor té l'amabilitat de descriure amb rigor i notable eficàcia les diverses fórmules dels antics per ocultar missatges, com ara la substitució de lletres que usava Juli Cèsar. També reprodueix alguns dels episodis més cèlebres historiats per Heròdot. Com per exemple el cas de Milet i el seu mètode "skinhead" per fer saber secretament al seu gendre a la cort persa que era un bon moment per revoltar-se contra els mateixos perses que l'envoltaven. Milet va triar un esclau, li afaità el cap, va tatuar-li el missatge a la pell del crani i va esperar fins que li tornessin a créixer els cabells. Després el va enviar a la cort persa com a regal per al seu gendre amb un únic missatge: "primer de tot, afaita'm el cap".
Tot llegint les suculentes "Notes sobre l'art d'amagar les intencions dels missatges en l'escrit, anomenat pels coneixedors criptografia", els participants del MICEJ van entrant en l'univers ocultista que marcarà el to del joc. A la web, ben provistos del seu codi, s'enfronten a enigmes diversos, sempre relacionats amb el quadern. A la biblioteca d'Alcúdia se les heuen amb els seus competidors locals, en un joc de "killer" destinat a fer-los confessar la seva paraula secreta. També disposen de diners. Ni pessetes ni euros sinó "barucs", en honor a l'antiquari gironí. Els guanyen en localitzar persones, llocs o objectes a la ciutat d'Alcúdia segons les indicacions de l'emissora de ràdio local. Perquè el MICEJ és una mostra clara del ja suat "pensa globalment i actua localment". Una experiència pilot d'un programa anomenat Biblioteca Escola que els organitzadors planegen repetir el 2002 a d'altres seus de la Fundació: Gandia i El Prat de Llobregat en català, A Coruña en gallec i Linares i Mieres en castellà.
Rere tot aquest muntatge hi ha cervells verbívors com el de l'expert en jocs Oriol Comas i el de l'escriptor, traductor i col·laborador d'aquest suplement Pau Joan Hernàndez. Un veritable luxe que es nota pertot.