Tètrica bellesa

A finals de maig, després de ressenyar el llibre del ludolingüista nord-americà Ross Eckler "Making the Alphabet Dance" (St. Martin's Press. New York, 1996), se'm va acudir llançar un nou repte als lectors més participatius d'aquesta columna. Com que Eckler es dedicava fonamentalment als jocs de paraules basats en la morfologia dels mots, la idea era passejar pel seu vast territori en la nostra llengua. De manera que vaig escriure: "en català hi ha poquíssimes paraules documentables que llueixin quatre consonants seguides; algú s'anima a practicar el ball de Ross Eckler?"
Les respostes de molts lectors han estat fulminants. Més o menys, els correus electrònics rebuts responen a la mateixa pauta. Primer una pregunta retòrica —"Com que poquíssimes?"— i després una (més o menys llarga) llista de paraules d'ús freqüent en català que compleixen perfectament la condició imposada. El quartet consonàntic més popular ha estat NSTR (construir, menstruació, monstruositat, constricció, deconstrucció, instrucció...) seguit de molt a la vora per BSTR (obstruir, abstracció, abstrús, substrat, substitució, subscripció...), NSCR (transcripció, inscripció, sànscrit...) i d'altres quartets que formen part de mots tan habituals com tots els que acabo de transcriure (ai). O sigui que, com se sol dir, m'ha sortit l'enginy per la culata. Perquè jo vaig proposar el repte, ingenu de mi, pensant exclusivament en un deliciós verb català tan estrafolari com "cerndre" (passar la farina pel sedàs), del qual deriven moltes formes que mantenen l'insòlit quartet RNDR. Val a dir que només Oriol Agell, Waldo Lineker i Anki Toner han arribat al tètric tresor que jo imaginava únic, però molts altres lectors han enviat desenes de mots tètrics que abarateixen definitivament el repte i algú ha anat encara més enllà i ha enviat un "pèntium".
D'entre totes les trameses de mots tètrics destaquen dos textos. El primer és del fotògraf especular Trebor Somar, molt apreciat pels lectors de l'Avui: "Et traNSCRic una coSNTRucció aBSTRacta que encara que sembli una traNSGRessió és una iNSCRipció en sàNSCRit que parla de la meNSTRuació. L'hauré de coNSTRènyer perquè no oBSTRueixi el camí de MoNTBLanc a MoNTBRió". El segon ve signat per Jordi Clavell (Barcelona) i hi apareixen dos pèntiums gràcies a l'hermafroditisme de la Y, que permet meNYSPRear (5) la noció de límit: "El moNSTRe, uLLPRès i saNGCRemat, la va coNSTRènyer a oBSTRuir la meNSTRuació amb meNYSPReu, meNYSTenint l'aBSTRacte iNSTRument amb una iNSCRipció en aBSTRús sàNSCRit. Tenia iNSTRuccions de suBSCRiure el suBSTRat coNSTRuït pels meNYSCReients traNSFRonterers. A la fi, aBSTRet, va fer un saNGTRaït a la soTS-LLogatera que la va deixar saNGGLaçada".
Pèntiums a la (Y) grega a banda, el text de Jordi Clavell conté troballes tètriques insospitades, com ara els quartets de molta corda LLPR, NGCR, NGGL, NGTR, NSFR i TSLL. Enhorabona!, però ja posats a demanar impossibles: ¿algú s'anima a localitzar alguna de les poquíssimes (ara sí, ho juro) paraules catalanes correctes i documentables que llueixen un d'aquests tetragrames consonàntics amb la salvatge condició que les quatre consonants seguides siguin la mateixa? Envieu tetra-briks per e-mail i ja veurem què.