Tenir el coll llarg

Hi ha unes quantes paraules catalanes que presenten quatre consonants idèntiques seguides, però només una no és un gentilici. Com ja avançava la setmana passada, una ruta amb un històric Renault 4L ens pot portar a saludar diversos conciutadans que comparteixen quatre eles seguides. Així, els belllloquins de Bell-lloc, del Pla a la Plana Alta o d'Urgell al Pla d'Urgell, els vallllebrerencs de Vall-llebrera a la Noguera, els vallllobreguencs de Vall-llobrega al Baix Empordà o els vallllonguins de Vall-llonga (o Ballonga) a la Franja. Els topònims amb quàdrigues d'eles sovintegen a la nostra geografia, com es desprèn d'aquestes trameses de lectors com ara Guillem del Món, Waldo Lideker, Hèctor Moret o Cèlia Riba. Roser Carol hi afegeix Castell-lleó, Castell-Lliuró, Castell-Llubí, el torrent de Vall-llobre i el Santuari de la Mare de Déu de Castell-llebre. De manera que el 4L en qüestió es fa un tip de circular pel país.

Però alguns dels lectors de l'Avui implicats en la recerca del tetragrama enigmàtic han volgut anar més enllà dels gentilicis, empesos per la seva intuïció lingüística. Així, Waldo Lideker escriu: «m'ha cridat l'atenció que al diccionari que he consultat hi apareguin mots com "colltort" o "collpelat" i en canvi no hi surti un coLLLLarg (ni que fos amb guió per evitar la rastellera d'eles que ens faria feliços!) que aniria molt bé per a l'actual recerca verbívora. I és curiós perquè l'equivalència castellana de la paraula (cuellilargo) es tradueix, en aquesta mateixa obra de referència, com a "llarg-a de coll", expressió prou encertada i il·lustrativa però que traeix el principi de l'economia de llenguatge que caracteritza la llengua catalana». El poeta Hèctor Moret s'afegeix a la recerca del monstre tetragramàtic: «és possible que el mot amb quatre consonants seguides iguals siga el nom d'algun animal del tipus Coll-verd, com ara COLL-LLARG, nom que bé podria ésser el d'un moixó però malauradament no tinc ara a l'abast el diccionari Alcover-Moll per comprovar-ho».

Finalment, de Mallorca estant Cèlia Riba resol la qüestió amb un clar «també he vist de vegades l'adjectiu coll-llarg al DCVB» i des del barri barceloní del Guinardó Sebastià Giralt fa una constatació més canònica encara: «Crec —escriu— que "coll-llarg" seria el tegragrama amb la mateixa consonant. L'he trobat a la Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra (Barcelona, 1956), a la pàgina 157». La coincidència de mestre Fabra amb mossèn Alcover i mestre Moll és prou imponent com per donar la recerca estival per acabada. Potser encara apareixerà algun altre tetragrama que no sigui gentilici, tot i que sembla una mica difícil.

Els anglesos tenen el costum de fer requestes d'aquest tipus —l'única paraula anglesa que acaba amb les lletres "mt" (el passat i participi de somiar: dreamt) o l'únic mot anglès que comença i acaba amb les lletres "und" (el tan comú Underground)—. Localitzar paraules així, que permetin una recerca obsessiva, no és gens senzill. De fet, és més comú fer un repte obert, del tipus: ¿Quin és el monosíl·lab més llarg? En anglès té 9 lletres —screeched, que vol dir "udolat, ululat, xiriguejat"—. I en català?