La setmana entrant arribarà l'hora de desvelar l'enigma plantejat en la penúltima columna d'abans de l'estiu: la paraula catalana que presenta quatre consonants idèntiques seguides. De tota manera, per anar fent boca ja avanço dues coses: que la consonant en qüestió és la "L" i que de moment, només un lector ha enviat una solució que no tingui res a veure amb la toponímia. Naturalment també constaran com a correctes tots els gentilicis de la desena de topònims dignes de ser visitats amb un històric Renault 4L que han enviat els lectors de l'AVUI —començant pels belllloquins de Bell-lloc, del Pla a la Plana Alta o d'Urgell al Pla d'Urgell, i acabant pels vallllobreguencs de Vall-llobrega al Baix Empordà—. De tota manera, la paraula en qüestió està documentada en una font digna de crèdit i és un substantiu del tot allunyat de la toponímia. La setmana entrant, la solució.
En canvi, el criptograma publicat per Sant Jordi en aquest mateix espai sota el títol "Elemental, benvolgut Sant Jordi" ja és a punt de fer mig any i continua més intocat que un braman. Després de veure com l'enigma de la portada de "Verbàlia" era resolt en poques setmanes, el repte era clar. I de moment aguanta. No hi ha cap més pista i l'únic premi que ofereixo és el plaer de resoldre'l. O el neguit de quedar-se a l'escapça. Aquest és, repeteixo, el criptograma en qüesitó:
5723 9253 9987 2368 5135 3331 8975 8595 5911 6538 1568 5791 8882 5720 7357 1153 9228 2368 1613 1022 7106 2015 1687 1653 8169 2156 8538 8899 2453 9275 1822 1799 1568 7979 4536 7375 8141 0223 3168 3527 7356 7182 3765 3102 9216 2922 6527 7575 1689 2979 1123 6883 2388 8921 6992 242.
Avui, però, encetem amb una nova proposta la temporada que ens ha de portar a l'últim any capicua que viurem tots plegats, atès que el següent (2112) ja trigarà 110 anys a arribar. La proposta de l'immoble innoble potser té uns ressons una mica prostibularis, però en realitat és un mer joc de transformació que ens permet establir parelles doblement parònimes, com és el cas dels vocables immoble/innoble, on mm esdevé nn. De la mateixa manera, una casa de "barrets" es pot transformar mitjançant aquest mètode en un mer saló de ball si l'anomenem "casa de ballets". És clar que llavors no fa parella, a menys que la proximitat fonètica ens convidi a agrupar "barrets vellets". En principi, aquesta proposta també es pot anomenar "canvi de parella" i serà una activitat molt eficaç per reunir material que permeti construir bons contrapets: "refregava els corrons sobre la llosa" (refregava els collons sobre la Rosa). Òbviament, només seran prou "innobles" els "immobles" que continguin parelles de consonants intercanviables, però això no limita gaire la recerca, perquè en català hi ha exemples en BB (subbranquial), CC (accés), DD (adduir), GG (suggestió), LL (calla), MM (immodèstia), NN (innecessari), PP (cappare), RR (córrer), SS (expressa) o ZZ (pizza), i segur que encara me'n deixo.
No serà senzill trobar parelles tan ¿perennes? com la casa de mala reputació que avui presideix la columna, però només si l'erres a l'hora d'acostar-te a elles evitaràs d'anar fent esses.