dijous, 27 de setembre de 2001

Alta política

Moltes vegades he sostingut que la màgia verbal és més a prop de la descoberta que no pas de la invenció. Que, en qüestions de llengua i literatura, és molt més útil anar pel món amb els ulls oberts i la curiositat ben desfermada que no pas tancar-se al laboratori a veure què surt. Les diverses trameses d'un lector verbívor apassionat pels bifronts i els palíndroms em reafirmen en aquesta idea. El remitent es diu Ignasi Ripoll i sol acompanyar la signatura amb capicues autoal·lusius: "lo tèrbol o brètol", "dimitit i tímid", "ser procaç a cor pres"... En la seva primera tramesa, a trenc de setembre, em va fer partícip d'una descoberta sensacional: un d'aquells bifronts que esgarrifen per la seva presència subreptícia. "Has llegit el cognom del president de la comunitat valenciana a l'inrevés?", em demanava. Just quan Zaplana s'omplia la boca de pau lingüística per la nova AVL i, alhora, eliminava dels temaris tota referència als autors nascuts —com ell mateix— més enllà dels estrets marges de la comunitat de veïns que presideix, Ripoll em feia adonar que Zaplana ocultava una claríssima "anal-paZ". Una pau infantiloide en plena fase anal? Una pau que empeny a la sodomia? Doncs sí que té un bon futur, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua!

Animat per la seva descoberta, tal vegada esperonat pel meu interès creixent, Ignasi Ripoll s'ha llançat a confegir palíndroms sobre l'actualitat política més estricta. Alguns tan sagnants com la realitat que els genera: "Tots a parar cas a Mohamed Atta. Demà ho mas(s)acrarà pas tot" (entre parèntesi les errades ortogràfiques que exigeix el zel palindromista); "Arre talibà(n), hàbil aterra!"; "I arrasa sarraí"... Però no tots els seus palíndroms d'actualitat parlen d'Amèrica. També n'hi ha que es concentren en la política local, com aquesta velada al·lusió als afers del Pla Hidrològic: "Marta, Marta Ferrusola lo sur refà tram a tram". O aquesta altra incursió en el món de la pau esperonat per la coincidència de caps entre Zaplana i Zapatero: "Zapatero reta paz". Finalment, Ripoll ho llegeix tot del revés per si de cas. Fins i tot quan va al cinema. Veu "Los Otros" i se sent afortunat o solitari ("sort o sol"), gaudeix amb "Lucía y el sexo" i hi troba una visió inèdita de na Lucía ("ai cul!"). Fins i tot si es despenja amb els micos del "Planeta de los simios" troba que la inversió és surreal: "soi mis soledat en Alp".

Els jocs de lletres aplicats a la política han provocat molts exemples interessants, més en l'àmbit anagramàtic (Roldán: ladrón) que no pas en el palindromic. Un anagrama que va fer molta fortuna als Estats Units en plena febrada pel cas Lewinsky va ser el que reordenava les lletres de "President Clinton of the USA" per formar la frase "to copulate he finds interns" (per copular troba becàries). De tota manera, un dels més precisos és l'anagrama que els rivals de Margaret Thatcher van trobar amb les lletres que encapçalen el diari que donava suport a la Dama de Ferro en els anys 80 durant la crisi de les Falkland/Malvines. La capçalera "The Daily Telegraph" esdevé la inequívoca frase "I help the Great Lady" (ajudo la gran dama). En l'actual situació, no costaria gaire descobrir a qui ajuden la majoria de capçaleres de diaris del món.