dijous, 4 d’octubre de 2001

Correllengua

Sempre he seguit amb expectació les convocatòries que es fan sota l'advocació festiva del "Correllengua", un neologisme fantàstic que haurem d'inscriure a corre-cuita en la gran tradició corredora dels correfocs, els correbous i els correctors. Enguany aquest corredor de l'amor lingüístic es va encetar el 7 de setembre a Andorra i acabarà el 3 de novembre a Perpinyà. Les festes lingüístiques i les llengües festives m'agraden fins a l'obsessió, però he de reconèixer que al principi això del córrer m'havia frenat una mica. No acabava d'entendre com es podia córrer i enraonar alhora. O llegir i córrer o córrer i escriure sense quedar ben escorregut. I tanmateix, el perquè de tanta corredissa és senzill: tu primer vinga a córrer, corre que correràs, fins que se t'ocorre que potser aviat t'hauran de socórrer. És llavors quan treus la llengua i ho entens tot. No és ben bé l'estil irrepetible d'Albert Einstein ni tampoc el més populista de Mick Jagger, però és a l'abast de tothom que vulgui anar a córrer una mica de món amb la llengua fora sense cap vergonya d'ensenyar-la pertot. Els lemes correlingüístics ja van per aquí: "ensenya la llengua" (en un context de mascarada), "que no et patini la llengua" (per a un patinada popular), "que et rutlli la llengua" (per als actes prop de la plaça guinardorenca del Nen de la Rutlla)...

Perquè es tracta justament d'això. D'arrencar a córrer, per exemple, aquest dissabte a dos quarts de vuit del vespre cap a la concorreguda plaça del Guinardó a veure arribar la flama de la llengua que ve de la vila de Gràcia i dues horetes més tard parar orella als manresans "Esporàdics", els guinardorencs "Catarsi", els lleidatans "Encara farem salat" i els garriguencs "Tse Tse". Tot plegat per reivindicar que es facin més inversions en la nostra llengua. Només si hi invertim descobrirem el potencial que conté: CATALA-ALATAC; sí, "català a l'atac". D'actes com aquests del Guinardó se'n fan pertot. De Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, que deien abans d'Internet. Ara la toponímia és una altra: "www.cal-llengua.org". Naturalment tot el que portem de paràgraf és un espot, perquè a l'hora de promoure l'ús del català l'únic lema admissible és aquest: "si es pot, espot". I no sempre es pot. Al jutjat d'instrucció número 3 de Santa Coloma de Farners, per exemple, es veu que no es pot. Quan hi arriba un assentament del registre civil redactat en català el refusen. El refusen a primers del segle XXI. I si els implicats ho recorren el jutge els diu "ara hi corro" i no el treuen d'aquí (ni d'allí). Potser algú li hauria d'explicar que en català una "corrença" és una diarrea o potser ni així no ho entendria (d'entendre, tot i que d'entendrir-se segur que tampoc no s'entendreix).

El Correllengua d'enguany té una llarga llista de "corrences" pendents, algunes tan pudents com les famoses recomanacions "educatives" de la Generalitat valenciana. Per això és lloable que, corre que correràs, els correlingüistes trenquin mitja dotzena de fronteres absurdes: Andorra-Seu d'Urgell, Pont de Suert-Benavarri, Lleida-Fraga, Gandesa-Calaceit, Cases d'Alcanar-Vinaròs i La Jonquera-El Pertús. Les fronteres són per travessar-les. Au, correm-hi tots!