dijous, 18 d’octubre de 2001

Ièpala!

Ara feu deu anys una columna com aquesta anunciava la imminent publicació d'un Diccionari d'abreviacions de Josep Maria Mestres i Josefina Guillén (Enciclopèdia Catalana, 1992) amb un article que duia per títol "La revolta dels acrònims". Ara arriba a les llibreries una segona edició revisada i ampliada amb 7.000 noves entrades. Si hi ha algun sector verbal que ha experimentat un creixement espectacular durant el segle XX és el de les sigles. Tot i que quan parlem d'abreviacions no només parlem de sigles o acrònims (UNESCO) sinó també d'abreviatures (àlg. per àlgebra) i símbols (&, emoticones, monogrames o els químics). El tàndem Mestres & Guillén en recull el major nombre possible, ara amb la col·laboració d'Elisabet Curt (que els deu haver ajudat a no fer ídem). Els seus criteris en un territori tan estantís com aquest són clars i enraonats, de manera que la nova introducció al diccionari (que triplica les pàgines de l'edició anterior) acabarà sent un text de referència. Els autors hi esvaeixen un bon nombre dels dubtes que generen aquests neologismes rampants alhora que fixen la nomenclatura fins a límits deliciosos per als verbívors de mena, com quan parlen d'alfònims (acrònims desplegats a la manera de "elapé" per LP) o siglònims (sigles lexicalitzades com "radar", "ovni" o "làser").
De totes les abreviacions les sigles són les que tenen un rendiment ludolingüístic més elevat. Quan un col·lectiu vol que l'identifiquin amb una sigla busca un doble sentit que la singularitzi. Així la "Federación de Organismos de Radio y Televisión Autonómicos" ja va néixer, per influència catalana, FORTA. Naturalment, en un terreny que tendeix a l'estalvi de lletres l'homonímia causa estralls i el joc ludoacronímic està garantit, sobretot perquè és senzill apropiar-se de sigles impunement, tal com ho demostra l'espanyol "Instituto de Biología Molecular" que comparteix acrònim amb la IBM (International Business Machines). Els nord-americans han fet de l'illa de Menorca un símbol de la ludoacronímia, més que res perquè l'invers d'ACRÒNIM es llegeix, justament, MINORCA, que és com els anglosaxons coneixen la pàtria dels Rubió i Tudurí. Una Minorca interessant és a la pàgina 222 del diccionari, a l'entrada FNAC. Aquesta llibreria francesa llueix un acrònim tan poc transparent que fins i tot s'ha arribat a fomentar l'especulació sobre l'origen de les quatre lletres. Doncs bé, en espanyol FNAC és el "Fondo Nacional de Arte Contemporáneo" i ni la seva combativa parella francesa FNACA "Fédération nationale des anciens combattants" ens n'aclareix res més.
D'entre les moltíssimes troballes que ens esperen a les pàgines d'aquest renovellat diccionari em quedo amb tres perles. D'una banda l'almogàver FOT (Free on truck: preu franc sobre camió); després que a partir d'ara ser de la SEBA (Serveis Energètics Bàsics Autònoms) ja no voldrà dir el mateix que ser de la ceba i, finalment, que la xiroia onomatopeia que presideix aquesta columna (Ièpala!), digna alhora d'un escoltisme entusiasta i d'un trist "llepa-la" xava, ja mai no podrà ser pronunciada amb la mateixa innocència perquè IEPALA designa l'Institut d'Estudis Polítics per a l'Amèrica Llatina i Àfrica.