dijous, 8 de novembre de 2001

L'any que morí Miró

Tothom que llegeixi amb atenció els noms de les editorials Proa i Moll s'adonarà que estaven destinades a entendre's. Per això no ha de sorprendre que ara rescatin del dic sec els magnífics textos de l'orientalista mallorquí Joan Mascaró i els publiquin en un volum anomenat Diàlegs amb l'Índia a cura de l'historiador també mallorquí Gregori Mir. Mascaró dominava deu llengües (algunes de les quals, com ara el pali i el sànscrit, orientals) i va ser professor de literatura i llengua anglesa a Cambridge. Mir, a banda de preparar el volum, divulga diversos aspectes d'aquesta figura tan eclèctica com poc coneguda entre nosaltres. Mascaró és un personatge rellevant del segle XX, gran coneixedor de l'Índia. Gràcies a aquesta fal·lera oriental, Mascaró acaba cartejant-se amb figures tan emblemàtiques com el Beatle George Harrison o el president de l'Índia Jawaharlal Nehru. També manté relacions amb els poetes Jorge Guillén, Rosselló-Pòrcel i Carles Riba, tal com ja mostrava un epistolari publicat per Moll fa un parell d'anys. Però és una dada biogràfica completament aliena als seus lligams amb Orient el que em porta a rescatar-lo també des d'aquesta columna: Joan Mascaró va néixer a Mallorca l'any 1897 i va morir a Cambridge noranta anys justos després. És a dir, en 1987, un any amb els quatre mateixos dígits en un ordre diferent (1897-1987).

Un exemple molt il·lustre que manté un clar paral·lelisme numerològic amb Joan Mascaró és el de l'artista Joan Miró. Miró va néixer a Barcelona en 1893 i morí a Palma de Mallorca en 1983. L'any que morí Miró és, per tant, un rearranjament dels quatre dígits que ja componien l'any del seu naixement (1893-1983). Es dóna la circumstància que el cognom "Miró" i la forma verbal "morí" també són rearranjaments, en aquest cas de lletres. ¿Tindran cap influència aquestes coincidències atzaroses en la vida de les persones? ¿És possible que hi hagi una societat secreta que s'ocupi només de les persones que moren entre els mateixos quatre dígits que els van veure néixer? ¿Formarien part dos homes de la talla de Joan Miró i Joan Mascaró d'aquesta lògia? Quan George Orwell va publicar en 1948 una novel·la sobre el món futur li va posar per títol justament 1984. Aquesta és la novel·la on apareix per primera vegada el famós "Gran Germà" i s'hi escriu amb tanta duresa com encert. Probablemente només que s'hagués endarrerit una mica a publicar-la ja hauríem saltat una dècada (1949 = 1994). Les xifres són atzaroses, però hi ha molta gent que hi creu.

Per això potser no és trivial encetar una investigació cronològica que ens permeti localitzar personatges nascuts en un any "ics, i grega, zeta, a" i després finats en un any que simplement rearranja les quatre mateixes xifres: "ics, zeta, i grega, a". En direm cronòlegs i bàsicament se'n donaran de dos tipus: o bé gent que ha mort en edat provecta, com són els casos dels cronòlegs Mascaró i Miró, els quals abasten dos segles, o bé gent que ha mort molt jove, amb trajectòries vitals fulminants com ara 1936-1963, 1946-1964... o 1948-1984. No és una requesta fàcil. D'haver-n'hi, n'hi ha, però són gent especial i costen de trobar. Envieu cronòlegs a l'Avui i ja veuré què en fem.