La recerca del monosíl·lab català més llarg va quedar encallat, setmanes enrere, en un brindis amb "kirschs" (7 lletres) al qual ens convidava el poeta Hèctor Moret. Naturalment, el saborós licor anomenat kirsch és un manlleu germànic que prové de l'abreviació de "Kirschgeist", mot compost de Kirsche (cirera) i Geist (esperit). Malgrat la pràctica impossibilitat de superar el llindar de set lletres, els lectors de l'AVUI han persistit en la seva tramesa de monosíl·labs gegantins. Fins i tot el professor Narcís Garolera ha aportat una valuosa referència de monosil·labisme català en prosa, molt menys freqüent que en vers, divulgat en el seu article "Unes mostres de prosa monosil·làbica catalana" als Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XI (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985).
Pel que fa a les últimes recerques, Àngela Ribas (Sant Feliu de Guíxols), aposta per un concepte artístic que ha prosperat prou per aparèixer a la Gran Enciclopèdia Catalana i a diversos diccionaris: el "kitsch". Sovint allò que considerem kitsch (¿xaró?, ¿hortera?) ressuscita els nostres gustos més infantils, potser perquè si és kitsch pot ser un esquitx i, si ens permetem de forçar el paral·lelisme, el seu plural defugirà els monosil·làbics "kitschs" i s'acostarà als "esquitxos" trisíl·labs. Tanta cabriola verbal desemboca en la veritable troballa d'Àngela Ribas. En la seva febril recerca de monosíl·labs llaaargs (com aquest que seria de 8 lletres si no fos que repetim as) aquesta lectora inquieta ha topat amb un altre mot d'origen estranger que li ha suscitat un dubte fascinador. Resulta que el joc de cartes conegut amb el nom de "bridge" figura com a bisíl·lab al Diccionari ortogràfic i de pronúncia —en singular "brid-ge" i en plural "brid-ges"—, però el mateix diccionari ofereix una transcripció fonètica monosil·làbica. Una transcripció propera al so original anglès que, per no haver d'usar símbols API, podríem transcriure en català com qui diu "britx" (invariable tant en singular com en plural), i per tant amb la pronúncia d'un sol cop de veu. La pregunta d'Àngela Ribas és ben pertinent: "ens trobem davant d'un monosíl·lab purament fonètic?" Si es confirma, el bridge (i sobretot els "bridges", de 7 lletres i també, en teoria, llegits com "britx" que rima amb "sandvitx") encapçalaria una categoria de mots dignes de figurar a les pancartes dels grups antiglobalització.
Perquè si els "bridges" són monosíl·labs i bisíl·labs alhora, plurals en la seva singularitat, ja els podem posar al costat dels "talibans", els "espaguetis" i els "bàrmans" que fins ara formaven la quintacolumna dels plurals repluralitzats: "taliban" perquè ja és el plural de "tali" en llengua local afgana, "espaguetis" perquè sense la S final ja és el plural de la pasta italiana "spaghetto" i "bàrmans" perquè en anglès el plural de "man" no és "mans" sinó "men". I encara hi podríem afegir els "tuaregs" berbers (que en realitat pluralitzen "targgi") o els "haikús" japonesos (que en realitat se singularitzen com "hai kai"). Ja ho cantaven, anys enrere, aquell parell de grenyuts que es deien Simon i Garfunkel: "like a bridge over troubled waters" ("com una partida de bridge sobre aigües turbulentes").