Sunyol: tal vegada escriure

Avui, dia 4 del 4 de 2002, ve de gust parlar d'una obra rodona. Per això he esperat fins ara per recomanar l'últim poemari de Víctor Sunyol: "Lowely pore —mostrari—" (Emboscalleditorial. Vic, 2001). Per això i perquè aquesta perla és el volum que fa 44 de la col·lecció "El taller de poesia". Però deu ser el primer i únic que inclou una paraula entre cometes al colofó. La paraula és "original", obra "original" de Víctor Sunyol, escrit així, amb les cometes. I no és que Sunyol estigui sota sospita de plagi, sinó que tot el poemari parteix de la premissa que es poden escriure poemes amb versos d'altri. Sunyol, que és un virtuós del verb i del silenci, s'acull d'entrada al mestratge oulipià. De primer, perquè el "porus insignificant" del títol permet una homofonia evident. "Lowly pore" sona com "Oulipo" (taller de literatura potencial). Després, perquè obre el llibre amb una declaració de principis de Raymond Queneau: "Si s'agafen les parts que rimen (no necessàriament reduïdes a un mot) d'alguns sonets de Stéphane Mallarmé, es composaran uns poemes haikuïtzants que, lluny de deixar escapar el sentit original, al contrari, en donaran un lluminós elixir, fins al punt que ens podrem demanar si les parts que s'han eliminat no eren pura redundància". Una poesia, doncs, propera al bàsquet, on ja només compten els últims minuts.

Sunyol aplica la idea quenel·liana als versos de Gabriel Ferrater per confegir tres haikús a "Retalls". El mateix procediment li permet retallar versos de les "Estances" ribianes per convertir-los en tankes ("Tanques de la trentena"), i després invertir l'activitat. Partir de tankes escrites per Carles Riba i convertir-les en estrofes de decasíl·labs, tot afegint elements al principi de cada vers ("Més"). Sunyol, però, no es limita a seguir les constriccions oulipianes. També s'empesca nous procediments. A "Gris" poua nou alexandrins de la prosa del "Quadern Gris" de Josep Pla, i data el poema a 8, 9, 12 i 13 d'abril de 1919, que són els quatre dies del dietari en els quals troba els alexandrins. A "Talment així" confegeix quatre sonets amb els versos de les "Estances" de Riba que contenen la paraula "com". A "Mi" pren tot allò del poema "Matí" de Marià Manent que limita amb la pàgina en blanc: els versos primer i últim, els començaments de vers i també els finals. Fins i tot a "Septimi" fa un centó —ell en diu un "collage"— amb poemes de set autors: Guerau de Liost, Josep Carner, Joan Maragall, Carles Riba, Marià Manent, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Màrius Torres.

Amb cometes o sense, els poemes d'aquest excel·lent llibre són de Sunyol. I punt. L'autor es permet anagramitzar alguns dels seus poetes estimats: "besar-la ric" (Carles Riba), "en rima amant" (Marià Manent), "terrible rafegar" (Gabriel Ferrater) i es dispara en el cas de Joaquim Folguera (Fogueral; jo que aim folgar; Jo: Aquí folgarem; Joaquim, folgaré; Jo, amic, folgaré; a qui jo am regolf...) La veritat és que es mereix més que aquest "nyu sol" que el segueix. Sobretot perquè és honest. Després de mostrar-nos els trucs dels seus poemes escriu, savi: "I ja està. Però no ens enganyem; aquestes claus, tot i que expliquen l'origen dels textos, no n'expliquen ben res. De res". Víctor Sunyol representa l'excel·lència d'una ruta que no em cansaré mai de proposar: jugar, llegir, tal vegada escriure. És verbívor i és poeta. No és fàcil.